Història

El moviment excursionista neix amb l’associacionisme català de finals del segle XIX, un corrent que acull les diferents tendències culturals, nacionalistes i esportives de l’època. Els primers excursionistes, influenciats per la Renaixença, buscaven en l’arquitectura i l’art popular la base de la nació catalana.

Des de la fundació del primer club a l’estat espanyol el 1876, el Centre Excursionista de Catalunya, la història de l’excursionisme català ha passat per diferents etapes. No cal dir que les dictadures i la guerra civil van afectar greument l’associacionisme català, afortunadament però, les poques entitats excursionistes que sobrevisqueren van ajudar a la recuperació de les altres.

ANTECEDENTS

El 26 de juny de 1910 es va celebrar un Aplec Excursionista al monestir de Poblet. Davant de l’èxit d’assistència es va proposar la celebració un congrés excursionista per tal de debatre d’una manera concreta totes les qüestions que en l’aplec s’havien plantejat.

El 24 de juny de 1911 se celebrà el I Congrés Excursionista a Lleida. Una de les proposicions va ser la de federar les entitats excursionistes i s’acordà mantenir la federació espontània i espiritual nascuda de l’Aplec de Poblet l’any anterior.

En el II Congrés celebrat a Manresa el 29 de juny de 1912 es va presentar la comunicació: “Bases per establir una federació d’entitats excursionistes de Catalunya”. El gener de 1920 fou nomenada una comissió formada per Agustí Duran i Sanpere, Josep M. Co de Triola i Timoteu Colomines per a redactar les bases d’una federació d’entitats excursionistes i, com a conseqüència, es constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, presidida per Cèsar August Torras, a base d’un Directori Central i un Consell de Delegats, amb trenta-sis entitats associades.

El IV Aplec Excursionista al castell de Claramunt va ser el darrer coordinat per la Lliga. Pocs mesos després hi hagué el cop d’estat del 1923. El 1925 es produí un intent de recuperació de la Lliga però l’autoritat governativa no l’autoritzà.

Un Secretariat de Coordinació sense manifestacions externes actuà fins al 1930, data en la qual recuperà l’esperit de la Lliga amb la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i amb una actuació totalment normalitzada, presidida pel Centre Excursionista de Catalunya; la vice-presidència l’ostentava l’Agrupació Excursionista Catalunya i la secretaria l’Associació Joventut Excursionista “Avant” (que l’any 1931 s’anomenà Unió Excursionista de Barcelona i l’any 1933 Unió Excursionista de Catalunya).

Els estatuts de la nova federació s’aprovaren l’1 de juny del 1933. Dintre de la federació es va promoure, l’any 1933, la Federació Catalana d’Esquí, que actuava com a filial, així com també ho feia el Càmping Club de Catalunya (Federació d’Acampada). Posteriorment, el 1985, es va crear la Federació Catalana d’Espeleologia amb elements provinents del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC.

L’any 1939, després de la desfeta d’entitats, concretament el mes de maig, les autoritats del moment van crear una “Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales”, que ocupà la seu de la dissolta Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i la dotaren d’estatut el 30 de setembre de 1940.

L’octubre de 1941 es va crear una “Federación Catalana de Esquí” que va substituir la de “Montañismo” i es va fer càrrec de tot el seu patrimoni. Organitzada a Madrid la “Federación Española de Montañismo”, es va crear la “Delegación Regional para Cataluña” el mes de gener de 1946. Aquesta delegació, el febrer de 1962, va ser convertida en “Federación Catalana de Montañismo”.

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va recuperar la seva denominació el 3 d’octubre de 1976 i en el juny de 1978 les entitats de la FEEC reunides a Manresa es dotaren d’un nou estatut, amb criteris democràtics que, enllaçant amb l’esperit dels del 1933, ha servit de base a l’organització federativa actual.

L’any 1982 es va reformar l’estatut per tal d’adaptar-lo a les noves disposicions de la Generalitat de Catalunya.

El pas dels anys i una nova legislació van fer necessària l’actualització, i és per aquest motiu que les entitats, reunides en Assemblea Nacional, a la vila de Taradell el dia 3 de març de 1991 van aprovar un nou estatut que es va renovar l’any 2013 a l’Assemblea realitzada a Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

L’any 2020, en plena pandèmia, la FEEC va celebrar el seu centanari amb diferents accions on destaca l’obtenció de la Creu de Sant Jordi, màxim guardó de la Generalitat de Catalunya.

En els darrers anys el creixement sostenible de les activitats de muntaya ha portat a la FEEC a batre registres en número de llicències federatives. Així des del 2017 i de forma consecutiva la FEEC ha superat les 40.000 llicències anuals. El creixement ha estat molt important en el número de llicències femenines que s’han situat per sobre les 17.000 llicències l’any 2023, per primera vegada a la història.

PRESIDENTS DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA

Lliga d’Entitats Excurionistes de Catalunya

• 1920 – César August Torras
• 1923 – Cop d’Estat del general Primo de Rivera – Suprimeix la Lliga, posteriorment funciona un Secretariat presidit per Emili Jové i Cusidó

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 

• 1930 – Francesc Maspons i Anglasell
• 1932 – Emili Saltor Madurell
• 1936 – Virgili E. Garcia Marià

Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales

• 1939 – Ignasi de Quadras

Jefatura Regional de la Federación Española de Montañismo

• 1941 – Estanislao Pellicer i Navarro

Delegación Catalana de la Federación Española de Montañismo

• 1946 – Estanislao Pellicer i Navarro
• 1951 – Eduard Padrós i de Palacios

Federación Catalana de Montañismo

• 1963 – Eduard Padrós i de Palacios
• 1963 – Francesc Martínez i Massó

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

• 1977 – Francesc Martínez i Massó
• 1977 – Josep Maria Massana i Torras
• 1978 – Alexandre Marcet i Reverter
• 1979 – Joan Garrigós i Toro
• 1993 – Francesc Sanahuja i Toledano
• 1997 – Joan Bernat Clarella i Biarge
• 2001 – Anton Fontdevila i Martí
• 2009 – Daniel Planas i Perpiñà
• 2011 – Jordi Merino i Urbano