Aquest diumenge 24 de setembre s’ha celebrat l’acte principal del centenari de la casa Keller, actual refugi de Colomina.
L’acte ha comptat amb els parlaments de l’arquitecte encarregat de la reforma, Josep Bunyesc, del vicepresident de la FEEC i cap de l’àrea de Territori, Josep Casanovas, l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau i el president de la FEEC, Jordi Merino.
Cal destacar també la presència del president de la Federación Aragonesa de Montañismo, Luis Masgrau i de representants de les unitats de muntanya dels Bombers (GRAE) i dels Mossos d’Esquadra (UIM).
Prop d’un centenar de persones han volgut compartir un matí on els guardes del refugi, Marta Riba i Gerard Garreta, han exercit de mestres de cerimònies i s’han encarregat de fer una visita guiada a les remodelades instal·lacions del Colomina.
La FEEC ha presentat també el nou documental ‘Cent anys de Colomina‘ que ja es pot veure al canal de Youtube de la Federació.
Cent anys d’Història
L’arribada de les hidroelèctriques a la Vall Fosca va comportar la construcció de diferents edificis singulars que han acabat convertint-se en patrimoni del territori.
Un d’aquests edificis es va construir al costat del llac de la Colomina i va rebre el nom de l’enginyer suís que dirigia les obres, ‘Keller’.
La casa ‘Keller’ es converteix en el nou refugi de Colomina a partir de l’any 1973 després d’una cessió per la seva explotació per part de FECSA (actualment integrada en el grup Endesa) propietària de l’edifici, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
El refugi de Colomina passa a ser un referent emmarcat dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. El refugi de Colomina s’estableix com un dels punts emblemàtics i icònics de l’excursionisme català des de la seva posada en marxa.
Anualment més de 3.500 persones fan nit en un dels refugis més visitats que gestiona la FEEC.
Un Refugi del Segle XXI
El refugi de Colomina (2.395 m), a la capçalera de la Vall Fosca, ha vist aquest darrer any com es realitzaven les obres d’adequació i millora que han reformat notablement l’equipament.
Amb aquesta actuació el refugi ha millorat en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també s’ha augmentat, adequant-lo així a les necessitats reals del refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per tal de millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes.
L’actuació tècnica es va dividir en dues fases. La primera, duta a terme del 3 al 7 d’octubre, va consistir en la preparació del terreny per millorar i engrandir el refugi. La segona fase d’ampliació va començar el 16 de maig, un cop van millorar les condicions meteorològiques, amb el transport en helicòpter i la fixació de la nova estructura amb panells prefabricats de fusta. Els panells van ser construïts per Fustes Sebastià (Pallars Sobirà), especialitzat en solucions estructurals de fusta i en l’edificació prefabricada de baix consum energètic. En un sol dia es va poder aixecar tota l’estructura del que ha estat la part nova del refugi, i en poc més d’un parell de setmanes els tècnics i operaris van acabar de reformar la part interior de l’equipament.
Amb les obres es van realitzar cobertures més grans, a partir de les quals entrarà més llum que proporcionarà més calor a l’interior. Tal com afirma l’arquitecte al capdavant del projecte, Josep Bunyesc, “s’ha utilitzat la tecnologia del vidre, que són els nous captadors solars, i amb uns aïllaments tèrmics que permeten que la calor que entri pels vidres es mantingui a dins i permeti que els usuaris, ni que sigui a l’hivern, estiguin en confort”.
El pròxim mes de setembre el refugi celebrarà el centenari de l’edifici i es farà la inauguració oficial de les noves millores.
Com en el cas de Colomina, Endesa té cedides a la FEEC altres dues instal·lacions que estan funcionant com a refugis: Coma de Vaca (al Ripollès) i Mallafré (Sant Maurici, al Parc Nacional d’Aigüestortes). El procés de construcció de centrals hidro-elèctriques al Pirineu a inicis del segle XX va comportar la construcció d’edificis auxi-liars, com hospitals o vivendes pels treballadors, que amb el temps, van entrar en desús. Amb acords com el que té Endesa amb la FEEC, la Companyia cedeix aquestes instal·lacions perquè se’ls pugui donar un nou ús. D’aquesta manera, i concretament amb la conversió i gestió d’aquestes edificacions en refugis per part de la FEEC, es contribueix a la promoció del patrimoni natural de casa nostra i a la pre-servació de l’entorn.
