Tot i que la majoria de consells que donàvem en l’apartat “Consells per anar a la muntanya amb seguretat” són vàlids, la presència de fred, neu i gel imposa noves exigències de seguretat afegides a les recomanacions generals de les caminades d’estiu.
Fora de les contrades més mediterrànies, ens caldrà conèixer alguns fonaments sobre alpinisme i prevenció d’accidents propis de l’hivern. Durant aquesta estació, la causa principal d’accidents són les caigudes en pendents nevats de dificultat moderada. Pujar un pendent nevat pot ser més senzill i ràpid que fer-ho a l’estiu, però mentre una relliscada a l’herba o en una tartera no té gaires conseqüències, en un pendent nevat pot ser perillós.
Prepara la sortida a consciència. Estudia l’itinerari i els punts de pas, pensa quines localitzacions poden tenir acumulacions de neu i quines pendents són més susceptibles de poder patir un allau. Sigues conservador i porta plans alternatius.
Consulta el butlletí de perill d’allaus i llegeix-lo amb deteniment, no et quedis únicament amb la informació que proporciona el mapa. És important que tot el grup ho faci, i no només el líder o organitzador.
El coneixement i domini de les tècniques d’autodetenció és bàsic. Anar perfectament equipats no serveix de res si s’ignoren les tècniques de seguretat: el material cal saber-lo utilitzar. Cal conèixer i dominar les tècniques d’autodetenció, que ens poden salvar de fer-nos mal en pendents nevats de dificultat baixa o moderada, on solem anar desencordats. Cal desterrar un costum cada cop més estès d’anar amb grampons i bastons. En cas de relliscada, els bastons no ens faran cap servei per poder-nos aturar.
També cal tenir en compte la possibilitat de patir alguna allau. Els butlletins de perill d’allaus són una bona eina de prevenció, però cal saber observar la muntanya i recordar que les allaus només es donen en pendents entre els 30º i els 60º d’inclinació. Tampoc s’ha d’oblidar el risc amagat de les plaques de vent, que no solen sortir en els butlletins de prevenció i això les fa especialment perilloses. Vistes de lluny, aquestes plaques tenen un color menys brillant que la neu recent i la seva textura és compacta i trencadissa.
Assegurem-nos que tots els membres del grup portin DVA (engegat i en posició d’emissió), pala i sonda, i que saben utilitzar-ho. Abans d’iniciar la sortida hem de comprovar que tots els aparells funcionen i emeten la senyal correctament.
En qualsevol cas, si hem de travessar forçosament un pendent amb perill de caiguda d’allaus i no podem triar un altre camí ni girar cua, tinguem present:
- Passar tan amunt com sigui possible, preferentment per arestes o carenes.
- Anar desencordats i separats a una distància que, si l’allau es desprèn, no pugui atrapar més d’un excursionista.
- Treure les mans de les cintes dels bastons o piolets, desenganxar les de les motxilles (pit i cintura) i les possibles corretges d’esquís.
- Posar-nos gorra i guants i portar la jaqueta ben cordada augmentarà les possibilitats de supervivència en cas de quedar colgats.
Si sortiu amb raquetes, recordeu que no es poden utilitzar en cap cas com si fossin grampons. Els accidents de muntanya amb raquetes en pendents de neu dura són més habituals del que imaginem.
Un altre risc que de vegades no es té suficientment en compte i que ha provocat alguns accidents mortals és la presència de gel en camins a causa de les glaçades nocturnes. Aquest glaç és especialment perillós en camins que travessen pendents pronunciats i que trobem sovint en solanes d’alta muntanya, on la neu ja ha anat marxant, però les glaçades nocturnes hi són habituals.
Formeu-vos i practiqueu habitualment en zones segures. Invertir una estona a l’inici o al final de cada sortida en practicar les tècniques d’autodetenció o els protocols de recerca de víctimes d’allaus us poden salvar de patir un accident o fer que les conseqüències d’aquest siguin molt menors. Penseu en la possibilitat de contractar un professional.
I recordeu el protocol PAS (protegir, avisar i socórrer) i el telèfon europeu d’emergències 112.