Per comprovar qui s’adapta millor a la velocitat proposada s’estableixen controls horaris on s’anota el temps efectuat en un tram per comparar-lo amb el temps que s’hauria d’haver fet segons la velocitat establerta. D’aquesta manera, si es va massa ràpid ets penalitzat, el mateix passa si bades i vas massa lent.
Però, això es pot complicar més, si l’itinerari no està tot marcat i l’has d’esbrinar orientant-te amb les dades que et proporciona l’organització, i si et despistes perdràs temps. A més, l’organització pot tenir cura de comprovar si vas pel camí correcte, ubicant controls de pas o secrets, que si no els assoleixes seràs penalitzat.
Actualment s’utilitzen diferents sistemes d’orientació en proves d’aquesta modalitat que podríem resumir de la següent manera.
Orientació per descripció
On per orientar-nos tenim una narració de l’itinerari amb la descripció detallada de la ruta a seguir i les singularitats que anem trobant o veient tant a prop com lluny. S’han de tenir precaucions especials, doncs al caminar i llegir alhora per camins de muntanya es fàcil patir una caiguda.
Aquesta tècnica té una didàctica real, doncs sovint la trobem a les descripcions d’itineraris de senders o altres rutes, i s’utilitza des de fa quasi cinquanta anys a la prova de l’Agrupació Excursionista Talaia.
Sistema Dufour
En aquest sistema tenim un rutòmetre que representa l’itinerari en una ratlla recta a escala, i on se’ns indica tota les particularitats que trobem a peu de l’itinerari, en el lloc on proporcionalment correspongui segons l’escala i en la posició en la que ens les trobarem respecte al camí a seguir, excepte quan s’hagi de fer un canvi de camí, que si bé aquest estarà reflexat com correspon proporcionalment a la ratlla recta, la posició en el gràfic serà aleatòria i el que realment marcarà el camí a seguir, serà una quantitat del 0 al 360, que significarà els graus respecte al nord magnètic on trobarem a la realitat el camí bo. Per això es imprescindible l’ús de la brúixola.
Això que sembla tant complicat, amb una pràctica de pocs minuts, es suficient per aprendre la dinàmica d’aquest sistema. Val a dir que aquesta tècnica va ésser dissenyada pel general Dufour, amant de la cartografia i les muntanyes, a la època napoleònica, amb el fi de que els missatges estratègics interceptats per l’enemic no fossin interpretats.
És indubtable que amb aquesta tècnica es desenvolupa l’agilitat per utilitzar la brúixola, el que des de fa més de quaranta anys venen fent a la prova del Centre Excursionista de Molins de Rei i des de quasi una dècada a la prova de la UEC de Sants.
El CUC
És un peculiar sistema on el plànol donat es un grafisme esquemàtic i proporcional a escala de l’itinerari sense dades de desnivell, o sigui una vista aèria de la ruta a seguir, on es mostren les característiques del camí, i les referències i particularitats que trobes en el mateix, però on no tens cap referència externa al propi itinerari. És un sistema molt intuïtiu, en el que es pràctic utilitzar la brúixola. Fa més de quaranta anys que s’utilitza a la prova organitzada per la UEC de Cornellà.
Sistema de coordenades
En un plànol cartogràfic hem de calcular la situació dels controls en base a les dades de longitud i latitud donades, i anar a aquests punts en l’ordre establert amb l’ajuda d’un gràfic de desnivells a escala, on s’assenyalen les particularitats de l’itinerari i tot el que ens trobem a peu del camí. Aquest sistema estava en desús, i gràcies a la prova combinada del Centre Excursionista de Catalunya, s’ha recuperat.
Orientació o orientació pura
Plànol cartogràfic en mà amb uns punts assenyalats pels quals has de passar en l’ordre establert i pel camí més lògic. Històricament utilitzada amb freqüència a les proves del Ripollès, actualment s’utilitza a la prova de la UE de Sant Joan de les Abadesses i a la del Centre Excursionista d’Avinyó.
La principal característica de totes aquestes proves, és que la condició física no és una premissa fonamental, i tant poden guanyar uns experimentats i veterans participants, com uns joves espavilats, cosa que avui en dia es pot trobar en molt poques disciplines competitives. Didàcticament es bastant enriquidor, ja que a banda d’aprendre les tècniques en si i a autoregular-se i autocontrolar les forces, es desenvolupa l’enginy i la capacitat d’orientació en situacions extremes, com per exemple quan tapats per la boira no es tenen referències exteriors al camí, a banda d’agafar agilitat amb la brúixola i en la interpretació de plànols.
