Existeixen tres modalitats d’escalada esportiva de competició, realitzades sempre en murs artificials: dificultat, bloc i velocitat
Dificultat: Alçada, Resistència, Estratègia.
L’escalada de dificultat consisteix en pujar recorreguts en murs entre 12 i 15m d’altura, on els esportistes escalen assegurats per una corda, d’un en un, amb un límit de temps de 6 minuts. Guanya l’esportista que aconsegueix el punt més alt.
Bloc: Potència i Tècnica.
L’escalada de bloc consisteix a resoldre recorreguts (problemes) amb una alçada màxima de 4 metres amb matalassos de seguretat per les possibles caigudes, amb un límit de temps.
Guanya l’esportista que resol més problemes en el menor nombre d’intents.
Velocitat: 15 metres en segons.
Assegurats amb la corda per sobre, els escaladors recorren rutes paral·leles estandarditzades. Guanya l’esportista més ràpid.
Paraescalada: escalada esportiva per esportistes amb discapacitat.
Els i les esportistes s’agrupen a una classe esportiva en funció de la seva discapacitat, per permetre que aquells amb una discapacitat de naturalesa similar puguin competir dins de la mateixa categoria.
Aquestes categories són les que agrupen discapacitat visual (B), discapacitats físiques d’extremitat superior (AU), d’extremitat inferior (AL) i deficiència neuromotora (RP).
La competició es desenvolupa en vies d’escalada de dificultat, escalant de segons (top-rope), i equipades tenint en compte les característiques corresponent a cada categoria de paraescalada.
El 2017, el Comitè Paralímpic Internacional (IPC) va concedir a l’IFSC l’estatus de “Federació Internacional Reconeguda”.
Rècords de Catalunya
Oriol Codina Campionat de Catalunya – Sharma, Gavà 5,85
Carla Martínez European Cup, Lublin – Polònia 6,99