Era l’any del Mil·lenari de Catalunya i les entitats excursionistes del Vallès prengueren les regnes de la dinovena Renovació. Hi intervingueren el Centre Excursionista Garriguenc, el Centre Excursionista de Mura, el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines, el Centre Excursionista de Terrassa, el Centre Muntanyenc Sant Llorenç, el Club Muntanyenc Sant Cugat, la Unió Excursionista Matadepera i la Unió Excursionista de Sabadell.
La Flama es va encendre el divendres 26 de febrer al monestir de Sant Cugat, en un acte presidit pel batlle que va ser seguit per un concert de la Coral del Club Muntanyenc d’aquesta ciutat.
El dissabte, la Flama sortia del monestir pel Camí Mil·lenari dels Monjos, que va de Sant Cugat a Sant Llorenç del Munt, recorregut durant el qual s’anaren descobrint fins a quatre plaques commemoratives. Després d’un esmorzar a Santa Magdalena de Puigbarral, la Flama va arribar al monestir de Sant Llorenç del Munt, on, després d’una missa oficiada per mossèn Malaquies Zayas, els Minyons de Terrassa feren una demostració castellera. Aquí la Flama es fusionà amb una altra que venia de Matagalls.
Després del dinar de germanor, la Flama sortia en direcció a Montserrat, on arribaria després de pernoctar a Monistrol. El diumenge, la Flama era pujada al monestir i se celebrava un acte com els dels anys anteriors: missa, renovació de la Flama amb parlaments, cantada de la Coral Sant Cugat i ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Terrassa. L’ofrena la va fer Josep Barberà en nom de les entitats del Vallès, tot explicant el simbolisme del doble origen de la Flama: el Matagalls, lloc d’aplecs excursionistes, i el monestir de Sant Cugat, de ressonàncies històriques pàtries.
Els actes acabaren el dia 10 de juny, amb la projecció d’un vídeo sobre la diada i l’agraïment a les persones que hi havien participat amb unes rajoles commemoratives.