El 36è Aplec Excursionista dels Països Catalans va tenir lloc a Prada, a la Catalunya del Nord, de l’1 al 4 de novembre del 2012. El Grup Pirinenc Excursionista Nord-català (GPRENC) s’encarrega de l’organització, juntament amb Delit Tenim, el Casal del Conflent i l’Ajuntament de Prada.
Organitzat pel GPRENC, amb el suport del Casal del Conflent i nombrosos col·laboradors, aquest aplec va comptar amb 712 inscrits d’arreu dels Països Catalans. A més d’un nucli majoritari del Principat, van venir més de 200 persones del País Valencià, un bon grup provinent de les Illes Balears, una quarantena d’algueresos, una petita delegació andorrana, i, és clar, hi va haver una important presència nord-catalana que no va escatimar esforços perquè tot sortís com cal.
El punt de trobada d’aquell any, la vila de Prada, capital de la comarca del Conflent, és un referent del catalanisme, ja que va acollir catalans tan iŀlustres com Pompeu Fabra i Pau Casals durant l’exili; per aquest motiu també és la seu de la Universitat Catalana d’Estiu.
Els visitants van apreciar l’acolliment i l’ampli espai de què es va disposar al complex esportiu de la Plana Sant Martí, on retrobar companys d’anteriors aplecs, petar la xerrada o senzillament descansar després de la caminada. A més de servir de punt de trobada, la seu de l’aplec va oferir servei de bar, restaurant i pícnics per a les excursions. Així mateix, els allotjaments, restaurants i comerços locals van complementar l’acollida.
Els moments més emotius de l’aplec van ser els actes d’inauguració i de cloenda, amb els himnes dels Països Catalans interpretats pels joves Mai 3 sense 4; l’actuació d’una nova colla castellera, els Pallagos del Conflent, i la plantada de l’olivera amb grapats de terra de totes les contrades dels Països Catalans. I un sopar de germanor que aplegaren a més de més de sis-centes persones.
Els participants a l’aplec es van diversificar molt en les nombroses activitats proposades: en total 27 excursions, 5 visites culturals, 7 conferències i 4 vetllades. Destaca l’especial interès que van despertar les visites culturals i les caminades curtes: per exemple, va tenir un gran èxit la sortida als banys termals de Sant Tomàs, gràcies a l’atractiu de viatjar en el tren groc fins a Fontpedrosa. Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort del gran escriptor nord-català Josep Sebastià Pons, es va fer una visita cultural seguint els passos del poeta a Illa de Tet.
Els tallers d’escalada i d’espeleologia, amb el nombre més reduït de participants, van ser valorats molt positivament. Caminades, visites culturals, conferències, concerts i àpats aplegaran excursionistes d’arreu dels Països Catalans durant els quatre dies que va ser l’Aplec.
A més de compartir moments en aquesta comarca s’aixeca el massís del Canigó, símbol de l’excursionisme català, una zona amb gran diversitat d’ecosistemes, que van des dels paisatges mediterranis fins als boscos de pi negre i l’estatge alpí de la pica. El patrimoni històric i arquitectònic de la zona també és d’una gran riquesa, així com les seves manifestacions culturals, com ara la literatura i les tradicions locals.
“Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que del cel davalla”
VERDAGUER, fragment de Canigó (1886), cant II: Flordeneu
