La vint-i-cinquena edició de la Flama havia d’haver estat la darrera, diuen la gent de la UES en el seu butlletí, “Però, malauradament, els esdeveniments dels últims temps ens han empès un any més a renovar-la, fruit de la virulència emprada per aquells que no entenen i no volen entendre que la normalització del català és una fita irrenunciable, contemplada ja en el nostre Estatut”.
Aquest any els actes varen tenir lloc el 4 i 5 de març i varen ser organitzats per la Unió Excursionista de Sabadell, que en aquell moment complia el seu vint-i-cinquè aniversari. Aquesta entitat volgué utilitzar com a itinerari el camí romeu que en època de l’abat Oliva anava de Montserrat a Narbona. Per això se sortí del racó del Campanar de Sabadell i es va fer nit a l’ajuntament de Monistrol.
A aquest acte assistiren Pere Vidal i Antoni Farrés en representació de l’ajuntament de la Ciutat. Farrés, a més de desitjar una bona ruta als caminadors, va parlar del delicat moment polític que travessava la nostra llengua. Simbòlicament, la Flama s’encengué amb la torxa de la XXV Renovació, que fou donada a Joana Soler, que n’havia estat portadora en l’edició de 1968. En el moment de sortir de Sabadell, hi hagué l’actuació de la Coral de la UES. La Flama fou rebuda a Monistrol per l’alcaldessa del poble i custodiada a l’ajuntament. El diumenge, en l’acte central de la Renovació, tingué lloc la primera actuació a Montserrat dels Castellers de Sabadell. La Flama va ser portada pel vice-president de la FEEC Joan Rodés, i la torxa per Josep Barberà. Com que l’abat Bardolet no va poder arribar a l’acte, els excursionistes foren rebuts pel prior Josep M. Cardona. Aquest darrer, en el moment de rebre la Flama, va dir que aquesta representava “El compromís, de tots el que formen el nostre poble, a pensar, a viure i a parlar, en català. A no fer diferències per raons d’origen o de cultura. A casa nostra hi cabem tots, si sabem estimar-nos i si sabem respectar-nos”.
