Els dies 1, 2 i 3 de novembre de 1996, se celebrà a la població d’Esporles, a l’illa de Mallorca, el 21è Aplec Excursionista dels Països Catalans. Aquell any va ser organitzat Grup Excursionista d’Esporles, amb l’ajuda del Grup Excursionista de Mallorca. Era ja la cinquena ocasió que els excursionistes de les illes convocaven l’Aplec. L’assistència fou nombrosa, amb participació del Principat, el País Valencià, Catalunya Nord, Occitània i, per descomptat, de les illes. Els inscrits foren 512, però el total d’assistents superava els 600.
L’excursionista mallorquí Gaspar Valero, en un escrit amb el títol “Els Aplecs Excursionistes dels Països Catalans: un camí ferm i una fita clara”, va escriure: “Crec que els excursionistes dels països de parla catalana podem estar d’enhorabona, perquè tots nosaltres, persones que ens agrada fer camí en un sentit espacial, geogràfic, hem aconseguit també fer camí en una altra dimensió: la temporal. Els excursionistes, acostumats a travessar plans i carenes, a pujar turons i muntanyes, a davallar valls i comellars, a gaudir del cim i de l’indret singular, avui, a les portes de l’Aplec d’Esporles, a més de l’activitat que ens és pròpia, podem celebrar conjuntament la joia de l’arrelament, i, per què no dir-ho, de la maduresa i de la fermesa d’un encontre amb vocació integradora que reuneix una bona representació dels amants de la muntanya i de la natura dels Països Catalans.”
Els tres dies foren d’una activitat constant: al matí, excursions per la serra de Tramuntana que tingueren com a objectiu la Fita del Ram, mirador esplèndid, tant de la serra com de Ciutat; la Mola de Planícia, situada entre Esporles i Banyalbufar, on es conserva un dels alzinars més bells de tot Mallorca; el camí des Conreus, que comunica Esporles amb Banyalbufar, antiga ruta que enllaçava els dos pobles abans de construir-se la cantera; i els miradors de l’arxiduc, una caminada per a resseguir un conjunt de miradors que va fer construir l’arxiduc Lluís Salvador, passant per les cases de l’Estaca, i Miramar (un dels indrets mítics de l’illa de Mallorca; aquí Ramon Llull, l’any 1276, va fundar el Collegi de Llengües Orientals), per a baixar cap arran de mar i, seguint el camí des Guix, arribar a Sa Foradada, lloc emblemàtic de la costa de Tramuntana, per a finalitzar a Son Masroig, residencia habitual de l’arxiduc a Mallorca.
Una altra proposta fou visitar indrets d’interès geogràfic o històric de l’illa, com Valldemossa, Deià, Sóller o el nucli antic de la ciutat o la Granja d’Esporles. Hi va haver temps també per altres activitats culturals com conferencies o projeccions de diapositives; a càrrec del geògraf Onofre Rullan, amb el títol «Esporles, muntanya metropolitana»; o de l’historiador Gaspar Valero que va parlar de l’arxiduc Lluís Salvador i la seva estada a Mallorca. Paral·lelament, com ja és tradicional es va poder veure una exposició dels cartells de tots els Aplecs.
Al vespre del dissabte dia 2, a l’església parroquial, el Grup Coral d’Esporles va oferir un concert als assistents de l’Aplec. Després de sopar, el divendres i el dissabte, es va fer el foc de camp, en el qual participaren grups de música popular i rock mallorquí.
Per finalitzar l’Aplec, el dissabte al vespre tingué lloc la reunió dels representants de les entitats presents, en la qual es va felicitar les entitats organitzadores pel seu esforç en l’organització de la trobada i pel seu acolliment. Després vingué el moment de decidir el lloc i l’entitat que organitzaria el proper Aplec, el de 1997; el Foment Excursionista de Barcelona presenta la seva proposta per a organitzar-lo a la població d’Ames, al peu del Port, a la comarca de Terra Alta, la proposta fou acceptada per unanimitat.
