Juanjo Garra Lorenzo (Centre Excursionista de Lleida), al 2013 a títol pòstum es va donar l’ensenya d’or a l’Alpinista lleidatà, que va fer nombroses ascensions a cims de vuit mil metres, i que col·laborava com a càmera d’alçada en diversos projectes audiovisuals, va morí al Dhaulagiri, 27 de maig de 2013. Vocal i director tècnic de la junta de la FEEC. Cap Secció Regidoria Esports Ajuntament de Lleida. Com a membre de la Junta Directiva del Centre Excursionista de Lleida ha estat Secretari (1991-1995) i Vocal de Relacions Externes (1995-2000). Membre assessor de la Fundació privada Sicoris Club de Lleida des del 2004. Membre fundador de la cursa atlètica Mitja Marató. Gran premi ciutat de Lleida. 1984/1995. Menció de la FEEC per les activitats realitzades (2006, 2007 i 2008).
Menció de la Federació Espanyola d’esports de Muntanya i Escalada (FEDME) al Piolet d’Or a la 1a expedició catalana hivernal Cho Oyu de 8.201 m (1994). Finalista de la Gala de l’esport de Lleida al millor esportista masculí (2000). Premi de l’Associació Espanyola Premsa Esportiva Lleida a la fita esportiva de l’any 2006, per l’expedició del Centenari del Centre Excursionista de Lleida al Gasherbrum II de 8.035m (Karakorum).
En un sentit homenatge a Lleida es van sentir les veus emocionades d’amics i personalitats com l’ Àngel Ros, l’alcalde de Lleida, que va dir que Juanjo era un “home savi” i destacà la seva faceta d’educador social, “fonamental per al creixement dels ciutadans”, que combinava amb la passió per la muntanya: “Anar encordat al Juanjo et transmetia seguretat en terreny desconegut. Els qui estimem la muntanya, però no en som experts, ens sentíem acompanyats”. En Lluís Taberner, president del Centre Excursionista de Lleida, va comentar, “Ell ens exemplificà allò que anomenem una persona íntegra, ens feia partícips dels projectes personals que tant ens han enriquit a tots. El llegat del Juanjo no acaba aquí. Des del Centre Excursionista de Lleida en particular i del món alpinístic en general tenim ja una llista llarga d’activitats que portaran el seu nom i esperit”.
I per Feliu Izard, amic i soci de la mateixa entitat va dir d’ell: ”Repte, il·lusió, somni i quimera eren per al Juanjo les paraules amb més sentit en el seu florit vocabulari. El repte d’assolir tots els vuit mils de la Terra; la il·lusió per pujar-los (els ulls li brillaven en parlar-ne); el somni, ja que no dubto que somiava cada dia en la propera expedició; i la quimera, ja que aquest repte no deixa de ser una verdadera quimera per a un gran himalaista com era, i que per a molts de nosaltres no deixa de ser pura utopia”. Extret del Vèrtex 248.
Ensenya d’Or per la seva trajectòria i dedicació en l’àmbit excursionista i per la seva vinculació a la FEEC.
