L’Entitat organitzadora fora el Club Excursionista Pirenaic que seguint la línia iniciada l’any anterior, la tretzena Renovació va tenir l’adhesió de Tilbert Dídac Stegmann, catedràtic de filologia romà- nica de la Universitat de Frankfurt. En el seu escrit d’adhesió deixava clar que, si bé no era massa amic d’actes com el que comentem, hi veia una motivació noble que valia la pena recolzar. Però apostava per la normalització de fet en l’ús de la nostra llengua per aconseguir-ne la seva recuperació.
Aquesta Renovació va comen çar amb una actuació dels gegants del Pi davant del seu estatge el dia 20 de febrer. Acte seguit, Carola Fabra, filla del distingit filòleg, va encendre la Flama que va ser duta a peu fins a Santa Cecília, on va fer nit.
La vetlla va ser amenitzada per un foc de camp i l’actuació de Lluís Panyella. Al matí, la Flama era portada en relleus dels presidents que havia tingut l’entitat fins a fer-ne lliurament al pare abat. Durant la missa es va llegir l’ofrena dels excursionistes, que havia estat escrita per Vicent Andrés Estellés. L’acte de Renovació va comptar amb la participació dels Cantaires Muntanyencs del Club Excursionista de Gràcia.
L’acte acadèmic, amb la presència del president del Parlament i del cap dels Serveis de Normalització Lingüística, va consistir en una taula rodona sobre el present i el futur de la llengua i la cultura catalanes, que va comptar amb la participació de Teresa Rebull, Maria Antònia Oliver, Vicent Andrés, Xavier Bru de Sala i un representant d’Andorra. Eric Frigola hi actuà com a moderador. Per voluntat dels organitzadors, aquest acte es va convertir en un homenatge a les persones que havien participat en la primera edició (1968).
