L’entitat organitzadora, el Centre excursionista Àliga, complia aquest any el seu cinquantenari i l’organització volgué donar a l’acte un to reivindicatiu de les llibertats nacionals i que servís per fer una crida a tots els nens i nenes de parla catalana perquè participessin en la defensa de la llengua.
El dissabte 23 es va procedir a l’encesa de dues torxes, una a cada estatge de l’entitat (a Barcelona i Vallvidrera) i, dutes a peu per infants, es varen retrobar al monestir de Pedralbes, on es varen fondre en una sola. El desplaçament per la ciutat es va fer amb l’escorta de la Guàrdia Urbana, motiu pel qual un diari va afirmar que era la primera vegada que aquest acte comptava amb el suport dels organismes oficials. La ressenya de Jaume Ramon i Morros a la revista Vèrtex explicita que aquest suport havia vingut de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Després d’un parlament de Josep Miracle, presidit pel director general de Cultura de la Generalitat, Jordi Maragall, la Flama va ser duta a peu cap a Montserrat.
A dos quarts de deu del matí del diumenge 24 de febrer, la Flama arribava al pla dels Degotalls després de fer nit a Santa Cecília, on fou presa per un grup d’infants que la dugueren fins al monestir. Abans, Enric Sabadell, president de l’entitat organitzadora, havia fet una explicació de qui havia estat mossèn Batlle i el paper que havia tingut en la nostra història l’escoltisme català.
Després de la missa, una nena del centre que organitzava l’acte –Gemma Cucó- va fer l’ofrena en nom de tots els petits excursionistes catalans. En ella deia: “Com podreu comprovar, aquest any som els infants els qui estem encarregats de fer-ho. Sí, som excursionistes menuts, però el nostre amor a la llengua catalana és i serà indefallent, perquè és la del nostre poble”. El pare abat contestà aquesta ofrena amb les següents paraules: “I vosaltres, nois, no tingueu por, sigueu ardits, estimeu la nostra terra, resseguiu-la sovint en les vostres excursions, assaboriu-ne la bellesa, admireu la varietat de les nostres comarques i sobretot apreneu a ser bons companys, a conviure amb els altres per tal que en el futur pugueu fer de Catalunya un poble veritablement lliure en la justícia i en la pau”.
Fet l’acte de Renovació, de la mà d’un nen de l’entitat, a la plaça del monestir es representà un obra basada en un conte de Marta Mata, acte que corregué a càrrec del Grup Xirinola de Sant Llorenç Savall. Després hi hagué la tradicional ballada de sardanes i el no menys tradicional cant dels adéus, sota una pluja que marcà bona part de la diada. Amb motiu d’aquesta diada es publica una auca de la llengua catalana amb rodolins de Jordi Moners i dibuixos de Pilarín Bayés.
