Aquest any la Renovació es va convertir en una demanda d’oficialitat de la nostra llengua. Els organitzadors foren l’Agrupació Excursionista de Granollers, el Centre Excursionista de Castellar, el Centre Excursionista Garriguenc, el Centre Excursionista Sant Celoni, el Centre Excursionista de Terrassa, el Club Muntanyenc de Mollet, el Club Muntanyenc de Sant Cugat, el Club Muntanyenc de Terrassa i la Unió Excursionista de Sabadell. Com a novetat cal esmentar que els actes començaren el dissabte 24 de febrer amb l’obertura d’un campament al camí de Sant Miquel, on la nit s’amenitzà amb un foc de camp. De tota manera, però, durant la setmana hi hagué projeccions de pel·lícules, recitals de poesia i conferències.
El dia següent les flames s’unificaren per encendre la torxa que va sortir del campament fins al monestir. Segurament va ser la primera vegada que, a més de la Flama, s’hi duia oficialment una senyera. L’acte comptà amb la col·laboració de diferents corals de Sabadell, Sant Cugat i la Garriga. L’acte d’encesa de la llàntia el varen dur a terme un nen i una nena, com deia Josep Barberà, “com a símbol de la continuïtat de la llengua catalana en els més petits”. L’acte cultural al monestir aquest any es va fer a la plaça i no a la sala d’actes com s’acostumava a fer. Va tenir com a personalitat destacada la figura de Joan Oliver (Pere Quart) i va acabar amb una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Jovenívola de Sabadell i el cant dels adéus. L’ofrena contenia, entre altres, aquestes paraules: “La nostra llengua ha estat assetjada, fuetejada per estranys que l’han volguda aniquilar i han pretès ensenyar-nos un altre llenguatge, però les dones i els homes que amb ella ens hem fet amics hem tingut prou coratge per a mantenir el caliu que li ha donat vida i la farà perdurable”.
