ALPINISME
Alpinisme a l’alta vall del Freser. La joventut robada
Cares joves i pletòriques. Rostres reescalfats en sortir del cremallera per rebre l’alè glaçat a Queralbs. Destinació: l’alta vall del Freser. Objectiu: el Torreneules i el Balandrau, escenaris de les nostres primeres aventures muntanyenques; i de postres, alguna cascada de gel. Passat el temps, en plena maduresa vital, repassem i donem a conèixer al lector diferents possibilitats alpinístiques en aquest sector del Pirineu oriental, tan proper a la bulliciosa vall de Núria que potser per això esdevindrà un recer de pau per als nostres sentits.
TEXT: Pako Sánchez
ESQUÍ DE MUNTANYA
Del Vathleitós al Vinhamala en travessa. Lliscant entre gegants
No hi ha cosa millor, per aprofitar les bondats hivernals, que assaborir una petita però suculenta porció del meravellós pastís pirinenc. Vathleitós i Pica Longa (Vinhamala) són dos noms que evoquen al muntanyenc grans gestes. Territoris que a l’hivern, amb la neu, esdevenen encara purs i salvatges. Mantells màgics per ser solcats per les fustes de l’esquiador experimentat.
TEXT: Pito Costa
BICICLETA DE MUNTANYA
Collserola. L’observatori de la ciutat
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona té la seva seu a la famosa Rambla de la ciutat comtal, en un edifici modernista coronat per un antic observatori. A finals del segle XIX aquesta institució va decidir erigir un nou equipament astronòmic a la serra de Collserola per evitar la contaminació lumínica. Vora aquest Observatori Fabra neix l’itinerari de BTT que presentem, una volta òptima per fruir de les panoràmiques sobre la ciutat i el mar, però també per endinsar-nos al frondós vessant vallesà de la muntanya. Alhora, Collserola és un observatori paradigmàtic de les situacions de massificació en l’entorn natural i de com regular-les per aconseguir un respecte pel medi ambient; i una entesa entre els diferents esportistes i visitants, que no són precisament pocs.
TEXT: Francesc Sabater
EXCURSIONISME
Montsec. Tres sectors, un paisatge
Seguint amb la tradició, des de les planes de Vèrtex donem a conèixer al lector l’obra guanyadora de l’última edició (la vuitena) del Premi Vèrtex. Es tracta d’un recull de 28 itineraris titulat Excursions pel Montsec, on Joan Ramon Segura ens convida a recórrer, a través d’unes atractives propostes, aquesta encinglerada contrada del Prepirineu limítrofa entre la Noguera, el Pallars Jussà i l’Aragó. Com un bon aperitiu, la lectura d’aquest article ens obrirà la gana. Una gana que de ben segur satisfarem gaudint d’un llibre que esdevindrà indispensable en la nostra biblioteca muntanyenca.
TEXT: Joan Ramon Segura
ALPINISME
Via entre boires al Huascarán. I de sobte es féu la llum
La via que la Sílvia Vidal, amb l’ajuda del suís Youri Cappis, va inaugurar l’estiu passat al Huascarán Norte no és més que un altre dels itineraris que ella sol obrir. El problema és que aquesta escaladora de grans tàpies arreu del món ens té acostumats a un nivell que no és normal. En aquesta ocasió les dificultats de tota mena van tornar a ser dignes convidades d’honor. Entre elles, unes simpàtiques boires que les brises peruanes van invitar a la festa i que van acabar donant nom a l’aventura. El fet és que, abans de la intervenció de Vidal i Cappis, aquella colossal paret est no comptava amb cap línia. Per alguna cosa devia ser.
TEXT: Sílvia Vidal
NATURA
L’escalada en els espais protegits. El model de Montserrat
Injustament, els escaladors de vegades han estat titllats d’irrespectuosos i poc compromesos en la conservació de la natura. És un contrasentit perquè la seva afició a la muntanya els fa estimar-la com els que més. Ho demostra la seva implicació en acords de regulació de l’escalada com el de Montserrat, on escaladors i espècies protegides com els rapinyaires comparteixen agulles i parets. Cada cop hi ha menys dubte que cal regular l’escalada en aquests espais, però aquestes restriccions han de formar part d’un conjunt de mesures; no ser-ne les úniques.
TEXT: Xavier Ariño i Antoni Gómez
PERSONATGE
Referent històric de l’escalada a Catalunya. Jordi Panyella i Renom, 1916-2008
“El Pedraforca és com casa meva”. Així expressava Jordi Panyella el seu sentiment per aquesta muntanya que tantes vegades va escalar i que tant estimava. El 14 de maig passat moria als 92 anys un dels referents de l’escalada a casa nostra. Un escalador que assolí les seves fites més destacades durant els anys quaranta, en plena postguerra, un període especialment difícil per a la major part del país.
TEXT: Josep Fatjó
REFUGIS
Erols. Una masia al Berguedà
El refugi d’Erols es troba a prop del turístic poble de Castellar de n’Hug, a l’alt Berguedà. Es tracta d’un equipament integrat per tres edificis restaurats. El gran prat que hi ha al seu davant i els boscos de pi roig que el rodegen formen un entorn deliciós en el vessant meridional del Puigllançada.
TEXT: Enric Faura
ENTREVISTA
Ester Sabadell: “No tinc cap interès a sumar vuit mils”
L’Ester Sabadell ha escalat aquest darrer mes d’octubre el Manaslu formant part, una vegada més, de l’equip d’Al filo de lo imposible. Amb aquest cim del Nepal, l’escaladora catalana ja suma tres vuit mils i consolida una trajectòria lligada plenament al món de la muntanya.
TEXT: Agustí Estruga
