EXCURSIONISME
Collserola. El central park metropolità
Collserola és un veritable “parc central” que s’estén entre les planes del Vallès i de Barcelona. Una serra tan envoltada de població com poc coneguda per molts. Us proposem una travessa en dues etapes, que bé podria fer-se en una llarga jornada i que ressegueix de cap a cap aquesta serra on encara és possible gaudir de la tranquil·litat i la solitud d’alguns dels seus racons.
TEXT: Ignasi Planas
VIES FERRADES
Engelberg. Ferrades al cor dels Alps suïssos
Camins equipats i vies ferrades omplen arestes, esperons i panys de paret a molts sectors dels Alps; uns són camins d’accés a refugis i cims; d’altres, vies ferrades molt ben equipades. És el cas d’Engelberg, on, a més de l’atractiu de les vies, cal afegir-hi el ràpid accés que ofereixen els telefèrics. Proposem a continuació quatre itineraris per gaudir de la verticalitat a tots nivells i amb seguretat, enmig d’un ambient alpí de verdes valls i horitzons amplis i nevats.
TEXT: Bea Forés i Daniel Sánchez
ESCALADA
El congost de Peira Les. Escalada al país dels càtars
Tothom coneix les magnífiques parets de calcari situades al sud dels Pirineus: Terradets, Vilanova de Meià, Mont-rebei… Haurà estat la geologia igual de generosa al vessant nord? Fa temps que els nostres veïns francesos també gaudeixen de racons privilegiats per a l’escalada. Indrets escarpats que antigament van ser petjats pels càtars i que modernament reben les escomeses dels amants de la vertical. El congost de Peira Les (Pierre-Lys) n’és un bon exemple.
TEXT: Albert Macau i Jordi Cateura
EXCURSIONISME
Els camins de la Calma
La Calma és una planúria elevada que s’aixeca a ponent del massís del Montseny. Forma la continuació natural del massís de Matagalls, al qual s’uneix per Collformic. De fet, el conjunt de la Calma gairebé sempre s’ha considerat un lloc de pas i només en alguns casos excepcionals ha estat destinació excursionista de cert renom. Des del Tagamanent a Collformic, des del cim del Sui a l’ermita de la Móra, les excursions que us presentem s’encarreguen de rescatar l’interès d’aquesta zona solitària i ben conservada.
TEXT: Francesc Roma i Casanovas
ESQUÍ DE MUNTANYA
Tré-la-Tête i Dômes de Miage. Esquí panoràmic a tocar del Mont Blanc
A l’extrem oest del massís del Mont Blanc hi ha la zona de Tré-la Tête, coneguda sobretot pels Dômes de Miage. Aquest article és una proposta de tres dies per visitar les muntanyes que vigilen el Mont Blanc i l’agulla de Bionnassay, amb itineraris per glacera i trams alpins. Tot això amanit amb una de les baixades més boniques d’aquesta part dels Alps: el descens d’Armancette.
TEXT: Berta Algueró
BICICLETA DE MUNTANYA
Trans-Tadji. A través de Tadjikistan i el Pamir en BTT
Amb l’objectiu de conèixer el Tadjikistan i el Pamir, l’estiu de 2004 el Xavi i l’Enric van pujar a la bicicleta per iniciar aquesta aventura. A cop de pedal van travessar la poc coneguda república del Tadjikistan i la serralada del Pamir per ports de muntanya que arriben als 4.600m d’altitud. Aquest és el relat de dos apassionats de la BTT, l’aventura i els paisatges infinits.
TEXT: Enric Rodrigo i Xavi Tarafa
REPORTATGE
Guiatge a la muntanya. Una realitat emergent
Contractar un guia o un acompanyant per anar a la muntanya a casa nostra ha estat una pràctica insòlita. En els darrers anys els canvis socials, de costums i mentalitat estan fent emergir una nova realitat que semblava reservada als països alpins i que palesen que, a poc a poc, el guiatge a la muntanya va arrelant a la nostra societat.
TEXT: Enric Faura
TÈCNICA
Reunions per a l’escalada en roca i alpinisme
La reunió en escalada la podríem definir com el lloc on es troben els escaladors per rellevar el primer de la cordada o per passar-li el material que necessitarà. Les reunions -en roca, gel o neu- han de ser tan segures com calgui per aconseguir aturar les possibles caigudes dels companys de la cordada. De fet, han de ser els punts que aguantin més força de tot l’itinerari d’escalada. La clau d’aquesta qüestió és el triangle de forces, un concepte al voltant del qual gira el següent article.
TEXT: Jaume Anglada i Dordal
REFUGIS
Refugi Ernest Mallafré. A l’ombra de la llegenda
Parlar del refugi Mallafré és parlar dels Encantats. Contemplar aquesta
muntanya és encantar-se amb la bellesa de la natura salvatge. Si ens hi
endinsem, resseguirem els primers passos de l’alpinisme a casa nostra;
i si ens hi quedem a dormir, la muntanya ens bressarà entre somnis i llegendes d’homes eternament encantats…
TEXT: Xavier Maduell
ENTREVISTA
Josep Maria Sala Albareda: “La competició a la muntanya no l’he entesa mai”
Josep Maria Sala i Albareda se’ns presenta amb una vitalitat envejable a prop de fer els 80 anys. La mateixa vitalitat que li permet continuar gaudint de la muntanya, trepitjant-la o lliscant-hi amb els esquís. Molta activitat a la muntanya, però també des d’entitats excursionistes: va ser un dels promotors dels ral·lis d’esquí d’alta muntanya, president del CE de Catalunya i impulsor de Mountain Wilderness de Catalunya. Amb aquesta entrevista ens apropem un cop més a un tros de la història de l’excursionisme.
TEXT: Agustí Estruga
