FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex - 246

Pic de la Pala de Sudorn: esclat de bon alpinisme

Gener-febrer 2013

ESQUÍ DE MUNTANYA

Ordesa. Té la llum
Si busques un recer hivernal en un dels escenaris més impressionants dels Pirineus, atansa’t al refugi de Góriz. Si vols fer amb esquís alguns dels tres mils de la vall, puja al Tallón o al Marboré. I si estàs preparat per a travesses d’alt nivell, afronta la integral Marboré-Cilindro-Mont Perdut o la circular Góriz-Gavarnia-Góriz. Brilla amb fortalesa Ordesa, però exigeix entrenament i tècnica: enteresa i destresa.
TEXT: Pito Costa

ALPINISME

Pic de la Pala de Sudorn. Somni i sojorn
Sembla un somni que avui a Catalunya encara apareguin sectors alpinístics totalment nous com el que aquest article retrata, al costat del refugi pallarès de Josep Maria Blanc. També sembla poc factible haver de caminar més de tres hores per escalar vies desequipades sobre un gel i una roca d’una dificultat especialment selectiva. Però el que no és un somni, sinó una realitat, és que l’alpinisme del bo hi ha fet sojorn.
TEXT: Pako Crestas

CAMINADES DE RESISTÈNCIA

Copa Catalana de caminases de resistència. L’èxit de caminar
Ja fa molt de temps que la Copa Catalana de Caminades de Resistència és la competició de la FEEC que aglutina més proves i participants. Potser perquè els seus participants tan sols han de caminar, l’activitat més inherent a l’excursionisme; o potser perquè participar en alguna de les seves caminades és sinònim de gaudir d’alguns dels indrets més esplèndids del país.
TEXT: Josep Llusà

PERSONATGE

Enric Aguadé Sans (1920-2013. Un gran recorregut
La matinada del 14 de gener passat va morir a Reus l’Enric Aguadé, que havia vitalitzat el Comitè Català de Senders de la FEEC durant les dues primeres dècades d’existència d’aquest òrgan tan important per a la promoció del senderisme a casa nostra. La seva professió era la de metge, però les aficions del Dr. Aguadé eren tan àmplies que abastaven la topografia, la meteorologia, la història, la toponímia… Totes elles les va viure des de la dèria de recuperar camins i n’ha resultat una de les figures cabdals de l’excursionisme català de l’últim terç del segle passat.
TEXT: Miquel Juncosa

HISTÒRIA I ESCALADA

Cova del Drac. Llegenda de pedra
La cova o morral del Drac és un monòlit espectacular ubicat en un alterós coll del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La seva silueta balmada i capriciosa, les múltiples coves que la travessen i el preciós paratge natural on s’erigeix la cobreixen d’una aurèola mítica que ha suggerit des de fa segles llegendes plenes de misteri. En aquestes rondalles, la realitat i la ficció s’amalgamen de tal forma que es fa difícil discernir els fets verídics dels imaginaris. Disposem-nos a conèixer-ne alguns, caminem pel cor de Sant Llorenç i escalem aquesta obra mestra de la natura.
TEXT: Òscar i Albert Masó Garcia

EXCURSIONISME

Camí de la Sal. Gust per la història
Des del Neolític fins fa pocs anys, l’aprofitament de la sal a la conca del Cardener va convertir aquesta zona del Bages en una àrea central de privilegi i prosperitat. Finalitzada ja l’explotació a gran escala de les salines de Cardona i Súria, avui la iniciativa se centra a recuperar la història per al turisme, l’excursionisme i l’esport. Seguim-ne el filó caminant pel sender GR-3 i la seva variant GR-3.1.
TEXT: Consell Comarcal del Bages

REFUGIS

La Clusa. Un refugi pairal
Al vessant sud de la serra de Catllaràs s’alça el llogarret de Sant Romà de la Clusa, una església romànica voltada d’algunes masies en un bell i bucòlic indret. Al seu redós el refugi de la Clusa, en una casa pairal de grans dimensions, és un aixopluc magnífic per a recórrer uns tocoms singulars.
TEXT: Enric Faura

ENTREVISTA

Miquel Lusilla. Talent innat
La desitjable modernitat de qualsevol grup social no depèn tant d’unes quantes celebritats com de l’existència d’una base sòlida de persones que solen ocupar un lloc poc visible, però essencial. Miquel Lusilla pertany a la solidificadora base del muntanyisme català i espanyol i no sembla gaire saludable ignorar-ho. Home afable i modest, ha estat i encara és un escalador d’un gran talent innat més que no pas “acadèmic”.
TEXT: Josep Maria Cuenca