EXCURSIONISME
Sierra Nevada. Cruïlla de cultures a l’Europa meridional
Al Àndalus. Terra d’oliveres. Terra de vastes extensions. De latifundis.
Terra on l’empremta deixada per la cultura islàmica encara perdura avui en dia: en la toponímia, en l’arquitectura, en la morfologia de la seva gent. Una petja que tot i abraçar pràcticament tota la península Ibèrica, aquí és on es mostra amb més força. Andalusia, la que viu mirant el mar. La que viu mirant el Guadiana i el Guadalquivir. Però també la que observa embadalida les seves muntanyes imponents. Per cert, les més altes de la Península. Fem-ne un tast i assaborim-les…
TEXT: Ignasi Planas i Juan Carlos Borrego
ESCALADA EN GEL
Gel als Alps. Passió al límit
No desvetllarem cap misteri si afirmem que els Alps són uns dels millors escenaris europeus per a practicar l’escalada en gel, possiblement la disciplina més tècnica de l’alpinisme. Presentem dues propostes alpines en dues zones diferents. Una sola via, de marcat caràcter, als Alps del sud; i altres escalades concentrades al voltant de La Daille, un poblet situat al costat mateix de la gegantina estació d’esquí de Val d’Isère. Us convidem a descobrir-les i a gaudir-ne.
TEXT: Josep Mula, Laura Piferrer i Joan Anton Rabella
ESCALADA EN ROCA
Sant Benet. Somnis i realitats
Sant Benet va tenir un somni i el va fer realitat. Allà al segle VI, aquest noble italià anà a estudiar a Roma, però vist l’aire libidinós que hi respiraven els seus companys, es va retirar en una cova per menar-hi vida eremítica. Naixia així l’orde benedictí, llavor fundadora del monaquisme occidental. La muntanya de Montserrat acull moltes ermites, una de les quals està dedicada al famós abat i s’ha reconvertit en refugi. Avui a Sant Benet ja no hi ha culte ni ermitans com els d’abans, però s’hi conserven els somnis de sempre: l’aurèola d’espiritualitat i l’anhel de fusió amb la natura. Ara la protagonista real de la zona és l’escalada, no tan antiga com l’eremitisme, però també històrica.
TEXT: Dani Santacatalina i Toni Cugat
ESQUÍ DE MUNTANYA
La Vanoise. No només de quatre mils viu l’home
Als Alps, encara que a vegades no ho sembli, hi ha vida més enllà dels quatre mils. La Vanoise no té cims que superin aquesta xifra. I tot i que les seves muntanyes cohabiten amb multitud de pistes d’esquí alpí, no han perdut gens de caràcter. Desviant-nos una miqueta d’estacions gegantines com ara Tignes o Val d’Isère, descobrirem un paisatge plenament alpí i salvatge, ideal per a lliscar-hi amb les nostres fustes. Ara bé, els col·leccionistes de quatre mils hi tenen poc a fer. O no. Experimenteu-ho i ho comprovareu…
TEXT: Clàudia Ramos
EXCURSIONISME
Camí del nord. El sender de l’exili
El setembre de 2007 s’encetava un projecte que veuria el seu final el juliol de 2008. Un projecten que ens omplia d’il·lusió. De sud a nord de la Catalunya Vella; de la platja de Mataró al cim del Canigó i a la localitat de Prada de Conflent, seguint el GR-83. Vam emular el recorregut de milers d’exiliats que l’any 1939 van haver d’abandonar la seva pàtria. Ells, fugint de les tropes franquistes. Nosaltres, buscant un particular viatge a Ítaca.
TEXT: Maite Santasuana Casals
BICICLETA DE MUNTANYA
Benin. L’antic regne de Dahomey en BTT
Darrerament, des de les planes de Vèrtex hem donat a conèixer al lector diverses propostes per l’Àfrica subsahariana. Alpinisme al Ruwenzori, excursionisme i descens de barrancs a l’arxipèlag de Cap Verd, i anant un xic més enrere en el temps, escalada a Mali. Ara toca una travessa amb bicicleta tot terreny per Benín, un petit país situat al golf de Guinea. Quina serà la següent proposta?
TEXT: Manel Broch
ESQUÍ DE MUNTANYA
Copa Catalana d’esquí de muntanya. 25 anys
Hivern 1985: cinc proves integren la primera Copa Catalana d’Esquí de Muntanya. Totes transcorren pels voltants de Núria, més una que puja el tuc de Molières. Hivern 2009: ha tornat a nevar en abundància sobre aquests i altres escenaris, que se sumen a la 25a Copa Catalana. Igualment, s’hi integren noves modalitats, nous materials, molts més participants i sens dubte una estructura organitzativa més gran. Tot això en “només” un quart de segle.
TEXT: Vicenç Sánchez i Jordi Canals
HISTÒRIA DE L’ESQUÍ
Cent anys d’esquí a Catalunya. Rasos de Peguera. La casualitat
“Quan els monjos de Poblet petaven de tips, a perdiu per dia i per barba, els Rasos eren pastures del monestir. Segles i segles, les solituds de les muntanyes només eren conegudes de pastors i muntanyencs, que no pujaven cims perquè allà dalt no se’ls havia perdut res. Fins que, ja fa més d’un segle, pastors i muntanyencs van veure’s gent estranya, tan estranya que pujava als cims tan sols pel goig de pujar-hi amb la motxilla a l’esquena. Amb menys de vint-i-cinc anys, no hi havia cim ni coma que no conegués la fresa de les sabates de claus. Amb els muntanyers, els Rasos foren altra cosa.”
TEXT: Joan Sebarroja
HISTÒRIA DE L’ESQUÍ
Els esquís d’en Jaume Gil. Una col·lecció molt particular
Amb motiu dels 100 anys de l’esquí a Catalunya hem volgut acostar-nos a Manlleu per visitar la col·lecció particular d’esquís d’en Jaume Gil Mayolas. Aquest manlleuenc de 77 anys ha anat bastint durant els darrers vint anys una col·lecció de més d’un centenar de parells d’esquís i altres estris relacionats amb aquest esport. Tot fruit de l’afició i la passió per l’esquí, i també gràcies a un tarannà inquiet i constant.
TEXT: Jaume Ferrández
REFUGIS
Ulldeter. El valor de la història
Enguany, concretament el proper 25 de juliol, el refugi d’Ulldeter compleix 100 anys d’existència. Aquest xalet fou el primer equipament de muntanya d’aquestes característiques al Pirineu espanyol. Darrere seu, com no, el Centre Excursionista de Catalunya, un dels principals eixos vertebradors de l’excursionisme català, com a promotor i constructor. I la figura de Cèsar August Torras, el seu president llavors i gran divulgador del Pirineu de casa nostra.
TEXT: Josep Llusà
ENTREVISTA
Christian Ravier. La nissaga continua
Christian Ravier és fill d’en Jean i nebot d’en Pierre, els famosos germans Ravier. També coneguts com els bessons de Bordeus, van ser pioners indiscutibles de l’escalada als Pirineus durant els anys 50 i 60. En Christian és un digníssim ostentador del cognom Ravier, fidel a l’essència heretada i explorador de nous escenaris on plasmar la seva passió pel món vertical.
TEXT: Xavier Maduell
