Especial Pirineus. Els colors de casa

Foto de portada: Marcòlic groc (Lilium pyrenaicum), el lliri dels Pirineus. Foto: Sergi Boixader.

Circ de Gavarnia, l’espectacle total – Luis Alfonso

Els espectaculars desnivells que rodegen el poble de Gavarnia possibiliten una gran varietat d’itineraris, des de tranquil·les passejades fins a dificultoses escalades de diversos dies. Recomanem algunes de les grans clàssiques del circ més famós dels Pirineus, per progressar entre cascades gegantines i repassar l’evolució de l’escalada des de finals del segle XIX.

Turon de Néouvielle, la primera ascensió coneguda d’un tresmil – Òscar i Albert Masó Garcia

A finals del segle XVIII, diferents equips de científics i d’enginyers militars van organitzar expedicions als Pirineus per esclarir quin era el cim més alt de la serralada. L’agost de 1787, els francesos Henri Reboul, Jacques Vidal i diversos acompanyants van coronar el Turon de Néouvielle (3.035 m), el primer tresmil pirinenc del qual es té constància d’ascensió.

Barrancs de la vall de Benasc – Xavier Guerrero

A les diverses activitats de muntanya que des de sempre s’han desenvolupat a la vall de Benasc, cal afegir-hi la pràctica del descens d’engorjats. Ressenyem quatre descensos de dificultat variada que es poden comptar entre els més atractius de l’alta vall del riu Éssera. De sud a nord, Liri, Chico, Gordo i la gran estrella: l’Aigüeta d’Eriste.

Crestes de la Val d’Aran, entre la terra i el cel – Montserrat Timoneda i Jaume Llanes

La Val d’Aran té una orografia complexa i abrupta, com correspon a la seva ubicació al bell mig de la serralada pirinenca. Presenta crestes de tot tipus: d’assequibles, d’exigents, de curtes, de llargues…, i constitueixen unes talaies privilegiades per admirar el magnífic territori aranès, amb els grans massissos del Pirineu central com a teló de fons.

De l’Aran al Coserans, el verd occità – Carles Claraco

Pass’Aran és el nom amb què es coneix la magnífica travessa circular que recorre el nord de la Val d’Aran i el sud del Coserans. Visita un entorn d’alta muntanya fronterer ple de verdor i és un itinerari assequible i poc transitat alhora. Els qui vulguin afegir-hi un plus d’atracció, i també d’exigència, tindran la possibilitat de coronar quatre dels pics més emblemàtics i escarpats de les terres occitanes.

Travessa pel Prepirineu i el Pirineu catalans – Joan Mirabet

Hi ha travesses colossals com l’anomenada TICA muntanya (Travessa Integral Catalana), una gran ruta circular que uneix el Prepirineu i el Pirineu català recorrent bona part del muntanyam del nord de Catalunya i d’Andorra. Aquí ens centrarem en el seu sector oriental, a cavall de l’Alta Garrotxa i l’Alt Ripollès.

Canigó, volta al mite – Syndicat Mixte Canigó Grand Site

El massís del Canigó s’erigeix en una altiva fortalesa a cavall del Vallespir, el Conflent i el Rosselló; un escenari perfecte per realitzar un itinerari circular que barreja història i llegendes a cada racó. Els refugis del recorregut ens portaran a situar-nos als punts cardinals del Pirineu oriental més mític.