GEOGRAFIA
Montsant, Prades i Mestral. Muntanyes per a iniciats
Entre l’Ebre i el Francolí s’aixeca un ramat de serres d’orografia diversa. Els seus cims no assoleixen grans cotes, però coronen un relleu intricat a considerar. Tampoc no hi ha valls virginals, sinó raconades plenes de vestigis històrics. Els rigors hivernals no hi són extrems, però el mestral hi bufa de valent. No som al Pirineu. Parlem del prelitoral, allí on el mar ja es fa notar.
TEXT: Rafael López-Monné
EXCURSIONISME
Muntanyes de Prades. Horitzons de llum
Les muntanyes de Prades estan constituïdes per un estol de belles cingleres que van abraçant un seguit de calmes enlairades. Ubicades entre quatre comarques tarragonines (Alt Camp, Baix Camp, Priorat i Conca de Barberà), formen part de la serralada Prelitoral catalana. Des de la frondositat dels boscos al nord de la serra de Poblet fins a l’aridesa dels altiplans més magres i rocosos, s’hi troba una successió de barrancades, riuets, pobles i senders que semblen dissenyats a mida per al pas de l’excursionista.
TEXT: Xavier Martorell
BICICLETA DE MUNTANYA
Volta a les muntanyes de Prades. Pedalar i contemplar
Hi ha rutes amb BTT que prioritzen la segregació d’adrenalina abans que el gaudi de l’entorn natural i cultural per on passen. No és el cas de la que es descriu a continuació: una volta d’una envergadura gens menyspreable, però que et permetrà aixecar el cap sense por d’estimbar-te al primer revolt.
TEXT: Pep Ulldemolins
ESCALADA EN ROCA
Escalades clàssiques, orígens oblidats
“L’estiu de 1943, aprofitant tres dies de festa, vàrem recórrer la serra de la Llena i ens introduírem després a la gorja del riu Montsant. Per primera vegada admiràrem el bell espectacle de les Cadolles Fondes, amb la clara aigua del riu poblada de peixos, i el bell racó de l’ermita de Sant Bartomeu, amb aquell xiprer que com una sageta s’enfila vers el cel. Però a mi el que més em cridà l’atenció foren les roques monolítiques que allí hi ha, que si bé no són de gran escala, són ben dignes d’esmentar. Aquella excursió fou motiu per meravellar-me del lloc i pensar a tornar-hi quan l’ocasió fos factible”.
TEXT: Josep Jané Vallvey
ESCALADA ESPORTIVA
L’impuls de l’escalada esportiva
Siurana o Margalef són noms propers per a nosaltres, però també per a escaladors estrangers que visiten Catalunya a la recerca d’algunes de les vies més difícils del món. Trenta anys d’escalada esportiva a les muntanyes de Prades i Montsant han suposat una trajectòria fructífera que, lluny d’aturar-se, s’allarga amb fort impuls.
TEXT: David Brascó i Jordi Pou
EXCURSIONISME
Montsant. Fruit de la passió
La serra de Montsant destaca des de la llunyania pel seu gran altiplà que s’eleva per damunt dels vells turons de llicorella, on s’amaga l’essència mineral dels vins del Priorat. En acostar-nos al muntanyam descobrirem com aquella ampla calma enlairada esdevé un terreny abrupte i rocós de conglomerats amb llargues cingleres, racons i barrancs. Històricament Montsant ha aixecat passions. Modernament, no para de donar fruits.
TEXT: Jaume Mas
HISTÒRIA DE L’EXCURSIONISME
Senders del sud. El llançament d’una xarxa
El dia 2 de març de 1975 rubrica una marca històrica en els senders senyalitzats: es tracen les primeres pinzellades d’un GR a tota la Península. El recorregut triat va ser el que uneix el poble de Tivissa amb l’ermita de Sant Blai, a la Ribera d’Ebre. Aquella curta excursió fou l’origen d’una feinada ingent per part de molts voluntaris de les entitats excursionistes d’arreu de Catalunya. Després de quasi 40 anys, la xarxa catalana de 9.000 km de GR, PR i SL parla per si mateixa.
TEXT: Joan Cullell Verdiell
BIBLIOGRAFIA
Edició il·limitada
Aquest monogràfic garbella una colla de muntanyes bigarrades, amb cingleres, espadats i terrenys aspres ben pentinats pel serè; unes serres gens òrfenes de llum i de grans mirandes que sovint albiren horitzons mediterranis. Els seus segadors han estat els excursionistes del Camp i els que han vingut després. Tots ells han fressat amb delit la seva orografia complexa, els seus racons i talaies que s’han fet estimar. Aquí us deixem amb el llarg epistolari d’aquesta relació.
TEXT: Joan Escalé
EXCURSIONISME
Serra de Cardó. Les muntanyes invisibles
Fa uns anys, hom va anomenar la serra de Cardó les muntanyes invisibles pel fet que eren desconegudes i poc transitades. Els temps han canviat i diverses publicacions les han posades al seu lloc, a cavall de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, entre la plana del Burgar i el gran riu. La raconada suspesa on s’amaga l’antic balneari de Cardó és un petit paradís, cobert d’una vegetació ufana i esquitxat per una dotzena d’ermites que malauradament es troben en penós estat d’abandó.
TEXT: Ignasi Planas
ESCALADA EN ROCA
Tivissa. El poble que escala
Tivissa és excepcional pel que fa a l’escalada. Cap altre indret de les serres del Mestral té tantes vies i tan variades; 500 itineraris entre tres estils: clàssic, artificial i esportiu. La fórmula no falla en aquest poble de la Ribera d’Ebre, que a les seves cingleres hi suma un bon calcari i dóna grans resultats.
TEXT: Josep E. Castellnou
EXCURSIONISME
100 cims. De l’Alt al Baix Camp
El repte dels “100 cims” consisteix a pujar un centenar de muntanyes d’arreu de Catalunya; uns cims que formen part d’una llista proposada per les entitats excursionistes amb el propòsit de fomentar el coneixement de la geografia del país. Els qui encara no conegueu la iniciativa, visiteu www.feec.cat/activitats/100-cims, i els qui vulgueu centrar-la a les comarques tarragonines, aquí teniu la descripció de dues ascensions: una a les muntanyes de Prades, una a la zona de Vandellòs i totes dues amb passos equipats.
TEXT: Joan M. Vives
REFUGIS
Mont-ral. El refugi que salva un poble
Enlairat i dominant el sector solell de les muntanyes de Prades, el refugi Musté-Recasens s’erigeix en un dels equipaments històrics de la zona. Es troba dins el nucli deshabitat de Mont-ral (Alt Camp) i serveix de punt de partida per enfilar parets d’escalada esportiva, interessants coves i excursions precioses per aquestes serres meridionals.
TEXT: Màrius Domingo de Pedro
ENTREVISTA
Neus Miró: “Montsant està impregnat de bellesa, silenci i tranquil·litat”
Enguany el Parc Natural de la Serra de Montsant celebra el desè aniversari de la seva declaració. Des de VÈRTEX volem bufar les espelmes de la mà de Neus Miró, la persona que comanda el projecte des de fa anys. Així coneixerem una mica més un espai protegit de gran presència paisatgística i natura simbòlica.
TEXT: Jaume Ferrández
