EXCURSIONISME
Alta ruta al cor de l’Arièja
Fa poc més d’una dècada, algunes de les altes valls de l’Arièja començaren a perdre part del seu secular aïllament quan s’hi bastiren els moderns refugis de Rulhe i d’Estanh Forcat. Aquest fet, unit a la presència de nombroses cabanes en bones condicions, facilita la realització de formidables travesses d’alta muntanya. La que tot seguit descrivim ens ocuparà sis jornades completes; sis dies de valls, cabanes i paisatges, també de gents que els estimen i que gelosament en guarden els secrets.
TEXT: Pasqual Garriga i Martí
EXCURSIONISME
Cims i vessants de descoberta
De llevant a ponent, del pic de Rulhe fins a la Pica d’Estats, trobem un seguit de cims que separen els dos vessants del Pirineu. La seva ascensió pel vessant de l’Arièja suposa una descoberta per als pirineistes del sud. D’altres cims com la Dent d’Orlú, Sant Bertomièu o els Tres Senhors ens mostren l’essència del paisatge de l’Alt Arièja i esdevenen, des de la seva posició distant de l’eix axial del Pirineu, uns miradors privilegiats.
TEXTOS: Jordi Longás, Marta Anyé, Manel Figuera i Sergi Lara
ESCALADA EN ROCA
El Quièr de Sinsat
El Quièr de Sinsat és un petit massís calcari situat al cor de l’alta muntanya de l’Arièja. S’estén al llarg de set quilòmetres amb un desnivell d’uns mil metres. El seu vessant sud és ple de penya-segats de totes les mides. Ens interessarem pel pis superior, els alts cingles del Quièr, i per les seves grans vies d’escalada en lliure.
TEXT: Jean-Denis Achard
ESCALADA EN ROCA
Perfils retallats
L’Arièja és terra de muntanyes incultes, desconegudes, ignorades. Un Pirineu extraviat enmig del Pirineu, on les muntanyes, l’horitzó i els boscos s’acaben. Muntanyes fosques, de colors vius, durs, tenebrosos. Malgrat la seva altitud moderada, hi trobem fils de crestes aïllades, amagades i perdudes; recorreguts aeris que planen sobre aquestes valls salvatges.
TEXT: Pako Sánchez
ESCALADA EN GEL
Gel a l’Arièja. Tan a prop, tan lluny
Hi ha diverses zones, tot just a l’altra banda del Pirineu català, ideals per a gaudir-hi de l’element glaçat quan arriben els freds de l’hivern. Zones properes geogràficament, però llunyanes pel que fa al seu accés. Aquí ens referim a dos d’aquests sectors: Solcem i Cagatèlha (Cagateille). El primer es troba al peu de la Pica d’Estats i el segon al peu de Certascan. Dues valls i dues bones oportunitats: escalar en gel i conèixer nous atractius del vessant nord de la serralada.
TEXT: Joan Anton Rabella
ESCALADA ESPORTIVA
Escalada esportiva. Varietat d’estils
Lluny de ser un destí de moda, l’escalada esportiva a l’Arièja no està reservada únicament als autòctons. L’Arièja ofereix un conjunt d’escoles i sectors amb majúscules. És plena de coves d’Ali Baba on es contemplen tots els estils, un gran jardí al bell mig dels Pirineus, un hàbitat ideal per descobrirhi l’escalada vertical i en alguns moments l’horitzontal.
TEXT: Ferran Guerrero
ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES DE NEU
Neu occitana. Pendents de somni
A l’altre costat del coll de Pimorent hi ha unes valls d’orientació atlàntica molt diferents de les que formen la resta del Pirineu oriental. Des de la perspectiva del Principat, les seves característiques són un complement perfecte perquè multipliquen les nostres opcions d’esquí de muntanya i d’itineraris amb raquetes de neu.
TEXT: Oriol Guasch, Sergi Lara i Carles Gel
ALPINISME
Cara oest del Comala. Una magnífica paret a descobrir
A l’hivern, les parets de l’Alt Coserans no atreuen precisament grans multituds. Exceptuant el Couloir Faustin al Mont Valièr (l’itinerari més conegut, ja que condueix al cim més prestigiós de la regió), es podria pensar que les altres muralles del massís no presenten cap interès. Gran error: en el sector d’Aulús, la cara oest del pic de Comala ofereix immenses possibilitats encara desconegudes…
TEXT: Laurent Lafforgue
ESCALADA EN ROCA
La Dent d’Orlú. Una princesa al sol
Anomenada La princesse d’Orlu a primers del segle passat per la seva bellesa i virginitat persistent, aquesta singular muntanya de l’Arièja ha mantingut intacte el seu caràcter romàntic fins ben entrada la dècada dels 90. Després, els francesos no s’han pogut resistir davant la seva compacta roca granítica i hi han incorporat les noves concepcions de l’escalada esportiva. Aquest article fa una selecció d’itineraris que rememoren diferents èpoques i recorren els vessants més superbs i assolellats d’aquesta piràmide colossal.
TEXT: Armand Ballart
EXCURSIONISME
Camí dels Bons Homes. Rere la petja dels càtars
Seguint el rastre dels càtars fugitius arran de la croada contra ells, el Camí dels Bons Homes (CBH) rememora l’exili d’aquells homes i d’aquelles dones dels comtats occitans que promovien un cristianisme pur i senzill basat en l’espiritualitat, en contra de l’Església catòlica romana del segle XIII, que consideraven ostentosa, autoritària i corrupta. Amb un eix que va del santuari de Queralt al castell de Montsegur, el CBH recorre les comarques catalanes del Berguedà i de la Cerdanya i les occitanes de les Vals d’Acs i del Païs d’Olms, aquestes dues últimes dins del departament de l’Arièja.
TEXT: Manel Figuera
REFUGIS
Pinet. La porta cap als tres mil de l’Arièja
A la vall de l’Artiga, al peu dels cims de més de 3.000 metres de l’Alt Arièja, trobem el refugi de l’Estanh de Pinet, al costat de l’estany que li dóna nom. Es tracta d’una edificació amb una arquitectura moderna i original, que segueix l’estil dels refugis que va construir el Club Alpí Francès durant els anys 90 i que crida l’atenció de qualsevol excursionista que s’hi acosti.
TEXT: Marta Anyé
ENTREVISTA
Michel Sébastien: “Espero haver ajudat algunes persones a descobrir la bellesa de la muntanya”
Són pocs els noms dels muntanyencs que han treballat per donar a conèixer i divulgar les muntanyes de l’Arièja. Entre ells destaca per mèrits propis el nom de Michel Sébastien, amb més de 50 anys d’apostolat per a la divulgació d’aquestes muntanyes pirinenques i per afavorir les relacions amb els catalans.
TEXT: Enric Faura
