Aneto-Posets, la volta dels gegants pirenaics

Aneto-Posets, la volta dels gegants pirenaics – Albert Vilana

La vall de Benasc és culminada pels dos massissos més elevats del Pirineu. A llevant, l’Aneto (3.404 m) s’erigeix en el rei de la Maladeta i de tota la serralada pirenaica; a ponent el segueix en altitud el Posets (3.375 m), el punt àlgid de confluència d’unes valls que són emblema i paradigma de l’alta muntanya.

Foto de portada: Diente de Llardana (3.094 m), un dels tresmils del massís de Posets. Foto: Jordi Marcillo

Romànic al Montseny – Oscar Farrerons

A finals del segle X, l’expansió demogràfica lligada al desenvolupament de la producció agrícola va propiciar la construcció d’una seixantena d’esglesioles romàniques al Montseny. Una caminada pel pla de la Calma, al sector occidental del massís, ens aproparà a alguns d’aquests petits temples perfectament integrats a la muntanya.

Travessa per Andorra, l’Arieja i el Pallars – Alejandro Yzaguirre

Sortir del Serrat, grimpar fins al cim del Tristaina, saltar a l’Arieja, fer la pica d’Estats, baixar a la vall Ferrera i tornar a Andorra després d’assolir el pic de Comapedrosa no és cosa de bufar i fer ampolles. Ho comprovareu amb aquesta gran volta a través de pics altius, valls profundes i estanys amagats.

90 anys de l’Agrupació Excursionista Muntanya – Pau Vinyes

L’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, annexat a Barcelona l’any 1897, compta amb una associació muntanyenca de noranta anys de vida. Aquest article sobre l’Agrupació Excursionista Muntanya inicia una secció dedicada a la història de les entitats excursionistes catalanes.

Entrevista a Mari Carme Magdalena – Marc Cornet

L’any 1984, la primera expedició femenina catalana a l’Himàlaia coronava el Kangtega, un sismil que fins al moment només s’havia escalat una vegada. Dos anys després, una escaladora catalana i una de navarresa s’encordaven per realitzar la primera ascensió femenina europea a les vies The Nose i Regular de Yosemite. En aquestes i moltes altres escalades hi estava implicada la Mari Carme Magdalena, que ens parla de la seva activitat pretèrita i actual.