FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Revista Vèrtex - 219

Alt Berguedà: valor perenne

Juliol-agost 2008

DESCENS DE BARRANCS I EXCURSIONISME

Santo Antão, La punta del sol
A l’Àfrica més occidental, endinsat a l’Atlàntic, hi ha l’arxipèlag de Cap Verd. A les illes de Barlovento, exposada als vents i a les tempestes de l’oceà, hi destaca l’illa de Santo Antão. I en el seu extrem de ponent, la població de Ponta do Sol és l’última de l’Àfrica a veure’s acaronada pels raigs de l’astre solar. La seva estela tropical no només ens convidarà a contemplar lànguidament el pas de les hores a Santo Antão, sinó també a trescar afanyosament per les seves muntanyes i barrancs.
TEXT: Isidre Juvé

EXCURSIONISME

L’alt Berguedà menys conegut. Un territori a descobrir
A l’Alt Berguedà, vast territori muntanyenc d’inacabables i frondosos boscos, encara és possible descobrir racons amagats d’extraordinària bellesa natural i paisatgística del nostre Prepirineu. En proposem quatre, un parell a cada vessant de la vall del Llobregat, on es discorre per rutes generalment ben senyalitzades. La feréstega i accidentada serra de Picancel, el puig Lluent -excel·lent balcó del Catllaràs- o Sant Jaume de Frontanyà, que amb els seus 31 habitants censats esdevé el municipi menys poblat de Catalunya, són alguns dels elements que fan d’aquest territori un racó digne de descoberta.
TEXT: Carles Claraco

EXCURSIONISME

La vall de Loron. Excursionisme d’altura
La vall de Loron, al Pirineu francès, és molt freqüentada com a lloc
d’estiueig. No tant, però, per a fer-hi itineraris d’alta muntanya. Només
disposa d’un refugi guardat a l’estiu (La Soula), situat a 1.690 m d’altitud. Això ens obligarà a fer importants desnivells per acostar-nos als cims de tres mil metres que encerclen la vall. Caminar, grimpar i suar, sempre amb esperit lliure i de descoberta. Això és el que ens espera des de La Soula.
TEXT: Eloi Figueras

ALPINISME

Dent d’Hérens. Independència és llibertat
Potser les muntanyes, com les persones, siguin eternes cercadores de llibertat. Potser anhelin la solitud dels grans espais, però alhora brandin l’orgull del reconeixement i detestin la indiferència. Al capdamunt de Valpelline, entre Itàlia i Suïssa, hi ha una muntanya que deu patir aquest conflicte. És la Dent d’Hérens i viu al costat del Cerví. Diuen que és la seva ombra i que està condemnada a la cadena perpètua d’un ostracisme humiliant. Però ella s’hi ha rebel·lat i no s’hi conformarà mai. Per això cada dia i cada nit llança un crit d’independència, un somni de llibertat.
TEXT: Jordi Ferrando

ESCALADA EN ROCA

Malanyeu. L’escola del Berguedà
Si bé la mà de l’home i la negror del seu carbó han deixat una empremta inesborrable en molts llocs de l’alt Berguedà, en d’altres, la claror calcària ens il·lumina uns paisatges de postal on el famós Pedraforca s’endú la major part del protagonisme. Prop de la martiritzada conca del
Llobregat, els pobles situats a la seva esquerra orogràfica han restat al marge del fenomen miner i és on descobrim la versió més intacta d’aquesta accidentada comarca. Sens dubte, un dels seus racons més bucòlics el trobem a ponent del Catllaràs: Malanyeu, un reduït veïnat vigilat per una
petita església, on l’harmonia del seu entorn contrasta amb el joc de l’escalada.
TEXT: Francesc Suñol, Amadeu Pagès i Armand Ballart

BICICLETA DE MUNTANYA

Jura i Prealps. Muntanyes que respiren
El Jura és una serralada de relleus suaus, situada al nord dels Alps i que s’estén per França, Suïssa i Alemanya. A l’hivern és un autèntic paradís de l’esquí de fons i a l’estiu resulta un marc ideal per als excursionistes, a peu o en bicicleta. “El Jura és una muntanya que respira, sempre amb bones perspectives. No com els Alps, dels quals sols gaudeixes quan arribes a les carenes”. Aquesta frase d’un company ciclista francès defineix a la perfecció les característiques d’aquest massís.
TEXT: Manel García

REFUGIS

Sarradets. L’escenari perfecte
El refugi de Sarradets, situat a la zona central del Parc Nacional dels Pirineus, just a tocar del vessant nord de la bretxa de Roland, és possiblement un dels més coneguts i visitats de tota la serralada. Això ho saben especialment els excursionistes francesos. Aquests aprofiten, estiu rere estiu, el seu ràpid accés des del coll d’Especières per convertir aquest majestuós entorn en una autèntica romeria.
TEXT: Josep Llusà

TÈCNICA

Aigües vives en descens de barrancs. Els límits d’una activitat
A priori, el descens de barrancs no és una pràctica d’aigües vives. Almenys no ho és en el sentit que se li dóna en el caiac o el ràfting. Però quan el cabal augmenta considerablement, la fesomia de l’engorjat canvia per complet i desgraciadament tots sabem que pot arribar a esdevenir una trampa mortal. Només dotat d’una formació de qualitat, d’una bona experiència i d’una prudència extrema, l’esportista podrà decidir si submergir-se o no en l’aventura.
TEXT: Joan Lluís Haro i Laura Samsó

ENTREVISTA

Sebastián Álvaro: “Hem obert un espai per a l’aventura que abans no existia a Espanya”
L’any 1982 la Televisió Espanyola estrenava el programa Dimensión 8.000, dirigit per Sebastián Álvaro. Titulat posteriorment Al filo de lo imposible, aquest programa no només ha esdevingut un fenomen dins la graella televisiva, sinó que ha aconseguit la fita de mantenir-se més de 25 anys en antena malgrat tenir un format documental i estar adreçat a un públic minoritari.
TEXT: Agustí Estruga