ALPINISME
Aconcagua. Servei a la carta
El Cerro Aconcagua s’eleva fins gairebé els 7.000 metres d’altitud. El colossal sentinella de pedra representa la màxima cota d’Amèrica i de tot l’hemisferi austral. Deixant de banda la seva inexpugnable cara sud -una de les parets més grans del planeta-, aquest article se centra en dues
realitats i dos vessants ben diferents. L’un, el nord-oest, és solcat per la ruta normal, freqüentada i tècnicament assequible, però que no es pot menystenir mai. L’altra cara, la nord-est, també demana un alt desgast físic a l’alpinista, però té l’afegit garantit de la soledat i d’una dificultat i exigència més altes. Arriba la temporada andina i els plats argentins ja estan cuinats. Només falta entaular-se i triar.
TEXT: Mireia Llop, Àlex Rodríguez, Jordi Llop, Laura Piferrer i Xavi Arias
EXCURSIONISME I ESCALADA
Vall de Toran. Essència aranesa
Els qui ens mirem la serralada pirinenca des del seu vessant meridional tendim a associar les zones baixes amb el sud i amb un clima més aviat sec i càlid. Al vessant atlàntic és al revés: la zona baixa es troba al nord, la pluviositat hi és abundant i la vegetació es mostra ufanosa. Això és el que passa al Baish Aran, allà on el riu Garona s’escola cap a la frontera i es va eixamplant gràcies a les aportacions de les seves valls tributàries. Una d’elles és la de Toran, que s’obre a l’est del poble de Canejan i presenta una varietat envejable de possibilitats excursionistes. No només deu ser per això, sinó també per la qualitat i el rigor de la seva feina, que els autors d’aquest article han guanyat la darrera edició del Premi Vèrtex.
TEXT: Montserrat Timoneda i Jaume Llanes
ESCALADA ESPORTIVA
Calders. Més enllà de la vertical
El Bages és una comarca situada al cor de Catalunya. Tothom ho sap. El Moianès és un altiplà elevat a mig camí entre el pla de Bages i la plana de Vic. També força gent el coneix o, com a mínim, hi ha circulat per carretera. Calders potser no és tan conegut; es tracta d’un poble enlairat sobre una balconada a ponent del Moianès. Però el que segurament pocs coneixen (i menys encara els qui no integren la minoria escaladora) són les nombroses vies esportives que recorren les balmes i desploms d’aquest sector. Ja fa uns anys que una colla d’escaladors del Bages s’hi vénen fixant. Hi han equipat, hi han escalat i hi han posat a prova el seu grau. El grau de Calders, que baix no és…
TEXT: Tati Vilar amb la col·laboració de Martí Iglesias
EXCURSIONISME
Cent cims per conèixer el país
El juliol de 2006 la FEEC va proposar als seus federats el repte dels “100 cims”, que vol fomentar el coneixement del país a través de l’excursionisme. Des d’ençà són molts els excursionistes que han iniciat aquest pelegrinatge per un centenar de muntanyes catalanes. Descrivim a continuació els itineraris a tres cims de la llista que tenen en comú el seu fàcil accés i el fet d’estar culminats per una ermita. A més, també comptem amb el testimoni de Marcel Puig, primer federat a assolir els “100 cims”, que ens explica com va viure les ascensions a aquestes tres muntanyes.
TEXT: Joan M. Vives i Teixidó
BICICLETA DE MUNTANYA
Les quatre estacions. Simfonia sobre rodes
El ric i variat relleu de Catalunya ens ofereix una contrastada riquesa paisatgística. Si, a més, sabem triar el moment oportú i afinem la bicicleta per a l’ocasió, podrem escoltar les millors notes de cada paisatge amb el ritme de fons del nostre pedalar i la nostra respiració.
TEXT: Manel Cajide
ALPINISME
Nova via al Copa. Estil alpí en terreny andí
En el món de l’alpinisme pràcticament no existeixen copes, regles ni competicions. Si n’hi hagués, més d’una distinció hauria de premiar la fructuosa campanya que en Jordi Corominas i l’Oriol Baró van fer als Andes peruans la primavera passada. Dues grans vies noves i dos grans cims, més un tercer itinerari obert amb el madrileny Enrique Muñoz. El següent és el relat d’aquesta última aventura, localitzada a la paret sud del Copa. Una altra via del copón, una activitat que no buscava altre premi que les sensacions de l’alpinisme genuí. El de tota la vida. El de debò.
TEXT: Oriol Baró
PERSONATGE
Agosarat, ambiciós, aventurer. Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957), un breu repàs biogràfic
Enguany s’ha complert el 50è aniversari de la mort de Jaume Oliveras, un dels personatges més peculiars i notables del muntanyisme (i sobretot del
pirineisme) a Catalunya. L’efemèride convida a evocar la vida d’aquest grimpaire d’indumentària inconfusible: la sotana arremangada i el barret de capellà.
TEXT: Josep Maria Cuenca
REFUGIS
Era Honeria. El tresor de la Val d’Aran
No gaire lluny del parc nacional d’Aigüestortes i de les estacions d’esquí, hi ha una altra Val d’Aran que escapa a l’atenció de la majoria de visitants. Immersa en aquest oblit, la vall de Toran conserva íntegrament tota la seva bellesa i encant, aliena a les transformacions que ha patit aquest país els darrers anys. La reobertura del refugi d’Era Honeria és una invitació a descobrir i gaudir d’aquest tresor.
TEXT: Carles Lluch
ENTREVISTA
Josep Maria Esquirol: “Passo por, però mai pànic”
Josep Maria Esquirol, 32 anys, àlies Tato, és un dels escaladors catalans més punters en l’actualitat. Aquest homenàs polifacètic i amable, bomber de professió, s’ho passa d’allò més bé tant suant la cansalada en vies d’artificial extrem (que sovint escala en solitari) com tremolant de fred a les Jorasses en companyia del seu amic Albert Salvadó. També se’l pot veure escalant a la carrera els tres murs de Gavarnia o “apretant” xorreres i regletes en qualsevol zona d’escalada esportiva. Però on potser es troba més a gust és en la repetició i obertura de vies d’escalada lliure desequipada en parets calcàries com Mont-rebei.
TEXT: Pep Soldevila
