Neus Miró

Enguany el Parc Natural de la Serra de Montsant celebra el desè aniversari de la seva declaració. Des de VÈRTEX volem bufar les espelmes de la mà de Neus Miró, la persona que comanda el projecte des de fa anys. Així coneixerem una mica més un espai protegit de gran presència paisatgística i natura simbòlica.

El parc natural de Montsant es troba dins la comarca del Priorat i la seva àrea protegida, de 9.240 hectàrees i escaig, es reparteix pels municipis de la Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset i la Figuera.

Neus Miró, la coordinadora del Parc, forma part d’una generació que encara ha pogut observar l’aprofitament de la muntanya amb feines com la de pastor. Ens explica que a casa seva tenien bestiar i pastors que pujaven a Montsant a pasturar: “Recordo les faccions de la seva cara cremada pel sol, les històries que explicaven, l’habilitat per fer bastons de fusta i esquellots”. La seva família també es dedicava a tallar fusta i té un record molt viu del seu avi, que “m’explicava com feien el carbó per anar a vendre’l a Reus”.

Aquesta és la muntanya santa, que significa suor per guanyar-se la vida i que la Neus coneix des dels seus orígens. Però, paradoxalment, no la va trepitjar fins que li arribà la inquietud de cercar llocs per gaudir dels caps de setmana i fer descoberta amb la colla del poble; i més endavant gràcies al Francesc, el seu marit, que des de petit ha caminat per tota la serra i l’ha enriquida amb els coneixements que amaga la muntanya.

-Aquest 2012 fa 10 anys de la declaració de Montsant com a parc natural. Abans d’aquell 2002 quins van ser els antecedents de la protecció de la serra?

-Els antecedents de la protecció jurídica de la serra de Montsant arrenquen setanta anys abans de la seva declaració com a parc natural. El 1932 trobem el Montsant inclòs en la xarxa d’espais naturals del Regional Planning –primer intent de planificació integral del territori de Catalunya– sota la denominació parcs i boscos reservats, amb una delimitació no gaire allunyada de l’actual, que s’estenia entre el riu de Montsant i el riuet del Teix. Amb la restauració de la democràcia, a finals de la dècada dels 70 diversos estudis promouen els valors naturals i paisatgístics de Montsant. Entre el 1982 i el 1983 s’elabora un estudi encarregat des de la Generalitat per tal de delimitar els espais naturals a protegir. Però encara faltava un camí llarg per recórrer: a finals de 1992 la serra de Montsant és inclosa al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i deu anys més tard, l’1 d’abril de 2002, arribà la declaració de parc natural. Més recentment, el 2006, el parc de Montsant ha estat inclòs en la xarxa Natura 2000.

-Quin era el punt de partida i les prioritats en matèria de gestió mediambiental?

-El punt de partida fou zero: sense equipament, sense personal…, però amb molta il·lusió i un gran repte per endavant. Des del primer moment vam treballar per assentar les línies bàsiques d’actuació. Aquestes estan, encara avui, orientades a la preservació dels valors naturals, la seva divulgació entre els diferents agents –població local, visitants…–, l’aprofitament sostenible dels recursos naturals, afavorir i diversificar les economies familiars i promocionar els productes propis de la zona, promoure l’activitat turística ordenada, etc. Tot plegat per assolir el gran objectiu que el Parc sigui un element de dinamització del territori.

-Ho heu aconseguit? Fes-nos un balanç breu d’aquests anys.

-Tenim molta feina a fer encara, però en conjunt tot els programes d’actuacions aprovats per la junta rectora s’han anat assolint al 100 %. En equipaments, al llarg d’aquests 10 anys s’ha aconseguit la seu del Parc, a la Morera de Montsant, el Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives, a Margalef, l’adquisició de la finca de Mas Roger a Cabacés (masia i 93 hectàrees de terreny de gestió directa) i el suport dels punts d’informació dels diferents municipis del Parc.

També s’han invertit esforços a aprofundir el coneixement del territori i del seu patrimoni, tant natural com cultural. S’han realitzat estudis per saber quines espècies viuen al Parc i com es relacionen entre elles, per detectar-ne els problemes i poder rectificar accions humanes que els puguin perjudicar. També hem inventariat bona part de les construccions de pedra seca (cabanes, enjubs, marges, forns…) i s’han recollit tradicions i activitats que per als nostres avantpassats eren quotidianes per recuperar la memòria etnogràfica. Alguns d’aquests coneixements han originat projectes de seguiment i reintroducció d’espècies com l’àguila cuabarrada o la tortuga mediterrània, respectivament; de reforçament, com és el cas del conill de bosc; o de recuperació de construccions de pedra seca a la zona dels Montalts, per posar-ne un exemple. També s’han donat ajuts a les administracions locals, entitats i propietaris que volien realitzar actuacions que suposaven un benefici per al conjunt del territori. Així s’han pogut recuperar camins, fer infraestructures d’ordenació del territori o realitzar accions de millora d’hàbitats.

Una altra de les línies que s’ha desenvolupat amb força ha estat la promoció de la zona com a espai ben conservat per a poder-lo gaudir tot respectant la natura. Així doncs, s’han realitzat campanyes d’educació ambiental a les escoles, guiatges gratuïts, jornades “Gaudeix del Parc” i jornades de formació, a més de l’edició de material gràfic divers per donar a conèixer aquests valors patrimonials. Una acció que ens satisfà molt és l’edició de l’agenda escolar del Priorat, que involucra la coordinació de mestres, pares, alumnes i Parc. També cal destacar el vessant de regulació dels usos i aprofitaments perquè siguin compatibles els uns amb els altres i amb la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit s’ha treballat colze a colze amb els diversos agents implicats en el territori: pagesos, caçadors, pastors, escaladors, excursionistes, etc.

Per últim, ens sentim satisfets d’haver estat capaços d’integrar en la gestió de l’espai natural tot el patrimoni immaterial –els valors culturals i espirituals– d’aquest territori. Això sens dubte ha contribuït al fet que la gent del territori el considerin un valor afegit per a qualsevol de les seves activitats: pagesia, caça, escalada, excursionisme, oficis, allotjament o restauració. Tot això ha estat possible gràcies als tècnics que han passat pel Parc, conscienciats pel territori, la seva gent i involucrats en el projecte Montsant. La fluctuació del personal, però, ha estat la gran mancança que no ha permès la consolidació d’un equip.

-Quins són els reptes de futur que té plantejats la direcció del Parc?

-Els reptes són importants. Actualment s’està redactant el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, que un cop aprovat, ha de ser l’instrument de planificació per a la regulació dels usos d’aquest espai protegit. L’eina ajudarà l’equip gestor a compatibilitzar millor les diverses activitats i aprofitaments que es fan al Parc. D’altra banda, hi ha també un repte important de suport a l’agricultura de Montsant, ja que els pagesos són un actiu imprescindible per mantenir viu el territori i conservar la biodiversitat. Cal ajudar-los a consolidar les seves explotacions donant-los suport per iniciar noves vies comercials, més rendibles per a ells i per al territori. Espero que en breu se senti a parlar del projecte “De Montsant a taula”.

-Parlant del futur, com valores que les muntanyes de Prades esdevinguin parc natural? Això pot contribuir a unir esforços per assolir objectius afins?

-Considero que la protecció dels valors d’un espai són molt importants sempre i quan es faci amb el consens i participació de la gent del territori. Montsant i muntanyes de Prades formen part de la mateixa unitat geogràfica i la suma d’esforços en aquests moments tan complicats sempre és positiva. Però cal que hi hagi voluntat de consens, tant per part de les persones que hi viuen com de les institucions.

-Parla’ns de tu. Quina és la teva vinculació amb el Priorat?

-Tinc les arrels al cor del Priorat: la Morera de Montsant i Escaladei. M’he passejat per la cartoixa d’Escaladei quan era un jardí romàntic, on natura, cultura i espiritualitat es fusionaven i esdevenien un símbol de la nostra comarca que calia revifar. Vaig treballar en la comissió del 8è centenari de la cartoixa d’Escaladei incentivant des de la societat civil la recuperació d’aquest símbol que dóna nom a la nostra comarca. Es van organitzar exposicions, xerrades, el retorn de la Mare de Déu a la façana principal i el Primer Congrés Internacional “Scala Dei, primera cartoixa de la península Ibèrica i l’orde cartoixà”. Això em va permetre contactar amb entitats i ajuntaments de la comarca per a l’organització dels actes. També he estat vinculada a iniciatives turístiques del Priorat. Més a nivell institucional, des del Consell Comarcal del Priorat vaig organitzar jornades de coneixement del territori, cursos de formació i vaig col·laborar en els inicis del centre de documentació del Priorat.

-Ha de ser tot un repte, i un compromís, treballar en la gestió d’un territori tan proper a tu. Com vas arribar al Parc Natural?

-Va ser una decisió dels alcaldes del territori, que em van venir a buscar. Van ser unes setmanes difícils, amb moltes pressions i comentaris. Jo no ho volia acceptar, dubtava de la meva capacitat per gestionar la natura. Sempre explico que hi ha tres culpables que em van ajudar a canviar la meva decisió: Cèsar Puig, aleshores delegat del govern a Tarragona, Rafael Balada, director del Parc Natural dels Ports, i Josep Miró, alcalde de la Morera. La pregunta clau fou: “Tu t’estimes el territori?” Jo m’estimo el territori i la seva gent. Saps què? No me’n penedeixo. He après tant!

-Tens alguna vinculació amb el món excursionista?

-No sóc sòcia de cap entitat excursionista, però em relaciono amb molts excursionistes i amb gent de diferents entitats que són col·laboradors del Parc.

-En quins àmbits rebeu col·laboració per part dels centres excursionistes?

-Hi ha entitats que continuen mantenint senders i recuperant camins. Altres s’encarreguen de la senyalització i també n’hi ha que organitzen activitats esportives. Voldria destacar la tasca de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella de Montsant amb la proposta de recuperació del camí dels Cartoixans. Entre ells i el Parc es va recuperar el sender i es va senyalitzar. Ara és una oferta força atractiva que alguns fins i tot fan amb bicicleta. També contribueixen a la difusió dels valors del territori fent sortides o editant el calendari anual.

-Cada cop hi ha més proves esportives que tenen el medi natural com a escenari. Com es fa compatible tot plegat en una muntanya tan emblemàtica com el Montsant?

-Les activitats esportives no són una amenaça per al Parc. Són un potencial de difusió del territori i els seus valors, sempre i quan hi hagi una bona planificació i seguiment de cada activitat. A la muntanya cal fer compatibles totes les activitats tradicionals amb aquelles que van sorgint d’una forma regulada i consensuada.

-L’escalada és una pràctica amb una llarga tradició a casa nostra i sorgeix d’un moviment molt sensible amb el respecte a la natura. Com valores la tasca de la comissió per a la regulació de l’escalada a Montsant? Hi ha bona entesa entre els gestors del Parc i els col·lectius d’escaladors?

-Aquesta va ser la primera experiència de l’equip de gestió en temes de regulació. Es va fer de forma participativa amb el suport dels escaladors dels diferents sectors de Montsant, el servei de fauna, els propietaris de les finques, l’Institut Català per a la Conservació dels Rapinyaires (ICRA) i la FEEC. Es va prioritzar la protecció de les espècies rupícoles que nidifiquen a Montsant. Com que la natura és viva i canviant, cal fer-ne la revisió: zones prohibides poden esdevenir lliures, i a la inversa. Al mateix temps caldrà incloure altres valors naturals i culturals que desconeixíem. De totes maneres, quan hi ha hagut algun lloc sensible, s’ha informat i la resposta sempre ha estat positiva.

-Els darrers anys algunes parets del Priorat s’han posat molt de moda. Com es valora aquest increment d’escaladors, locals i estrangers?

-Els escaladors són ben acollits pel territori i en general són respectuosos amb l’espai natural. Hem de tenir en compte que són un factor important de dinamització dels nostres pobles, però una gran afluència i manca de serveis ens pot fer perdre l’encant de les nostres parets. Cal treballar per mantenir aquest equilibri. En aquests moments estem realitzant una diagnosi de la zona de Margalef, una de les més freqüentades del Parc.

-Pel que fa a la via ferrada de Montsant, tancada fa uns mesos, s’està buscant alguna solució per tornar-la a obrir?

-És un tema que s’està treballant des de la comissió de seguretat, on ajuntament, propietaris, FEEC i administració busquen la manera de poder-la reequipar, tenir un responsable del seu manteniment i alhora generar atracció i benefici per al municipi.

-Parlem ara dels usuaris del Parc. Quin és el perfil general de les persones que visiten Montsant?

-Per mi Montsant és molt més que la petita illa de biodiversitat formada per plantes, boscos, pedres, camins, marges i animals. Són els seus pobles i la seva gent. Per això molts visitants ja en tenen prou amb la percepció de la muntanya i busquen altres valors com els productes de la terra (vi, oli, fruita dolça), llocs on menjar bé, centres d’interpretació, etc. Si mirem els usuaris de peus ben calçats, hi ha els que vénen a fer-hi esport, els que busquen el contacte amb la natura per desconnectar, els que van a seguir tots els itineraris creats, els que busquen un espai de tranquil·litat, els que fan una activitat en grup o en família… Cada cop més gent vol descobrir el Parc a través de les sortides naturalistes, guiatges i tallers. L’any passat vàrem acollir 840 persones amb la campanya “Descobreix el Parc”.

-Quins són els principals punts d’atracció per als visitants?

-Tal i com el seu nom indica, aquesta muntanya santa està impregnada de bellesa, silenci i tranquil·litat. L’atractiu principal és poder perdre’s, encara avui, i escoltar el seu silenci ple de sons embolcallats per una gran biodiversitat natural i cultural.

-Aconsella als lectors un indret del Parc i el millor moment per gaudir de la màgia d’aquesta serra.

-Uf, n’hi ha tants que se’m fa difícil! Que vinguin a visitar Montsant i el Priorat. Hi ha molts indrets on es fusionen els valors naturals, culturals, paisatgístics i espirituals que tant defensem.

TEXT: Jaume Ferrández
FOTOGRAFIES: Parc Natural de la Serra de Montsant

FLAIX
NEUS MIRÓ MIRÓ
(La Morera de Montsant, 1966)

Llicenciada en Geografia i Història
Coordinadora del Parc Natural de la Serra de Montsant