Kílian Jornet

Sovint hi ha pares que viuen amb passió la seva afició a la muntanya i els agradaria transmetre-la als seus fills, però aquests, en créixer, prenen rumbs ben diferents. No és el cas d’en Kílian Jornet: quan encara era un bebè els seus pares se’l van endur a viure a Cap del Rec per fer-se càrrec d’aquest refugi de la Cerdanya. Ell i la seva germana Naila no van necessitar jocs gaire sofisticats per entretenir-se: tenien les flors, els avets i els prats. Tenien la neu, un cel estelat i un camp infinit per córrer. En Kílian avui ja té vint anys, és campió del món de curses de muntanya i aspira algun dia a ser-ho també d’esquí-alpinisme. Què ha passat entremig? Ens ho explica ell en primera persona.

-Pregunta obligada, Kílian: com et vas iniciar a la muntanya?

-La resposta és fàcil: poc després de néixer, els meus pares i jo ens vam traslladar al refugi de Cap del Rec, a sobre de Lles de Cerdanya. Així que tota la meva infància va estar envoltada de muntanyes.

-Sempre has viscut a la Cerdanya?

-Sí, però a diferents llocs de la comarca. Fins als 12 anys a Cap del Rec. La meva germana i jo anàvem a l’escola rural de Montellà, al peu del Cadí, i la mestra era la nostra mare. Després, quan estudiava a l’institut de la Seu d’Urgell, ens vam traslladar a Puigcerdà. Jo ja tenia afició a l’esport i de vegades anava a classe amb bicicleta: de Puigcerdà a la Seu, anar i tornar. Actualment visc a Font-romeu, on hi ha un centre d’alt rendiment i la facultat de ciències de l’esport de la Universitat de Perpinyà. Allà estudio la carrera d’educació física i tinc totes les facilitats per entrenar gràcies a una beca del Consell Català de l’Esport que també beneficia dos joves esportistes catalans més, la Mireia Miró i el Marc Pinsach. En lloc d’anar al CAR de Sant Cugat vam triar Font-romeu per poder viure i entrenar a la muntanya. A l’hivern és una gran sort poder sortir de classe amb els esquís. A part, jo em sembla que no podria viure a la ciutat. Quan hi he de baixar, en fujo tan ràpidament com puc.

“En un futur m’agradaria treballar d’entrenador amb els joves. Espero poder aplicar tot el que hauré après competint”

-En un recent reportatge que la Televisió de Catalunya va emetre sobre tu, la Mireia Miró deia que, entrenant, tots podeu aconseguir bons resultats, però que per estar al davant de tot fa falta tenir un talent innat com el teu. Què hi dius?

-Doncs que la Mireia és una gran amiga… És veritat que fa falta talent i que bona part d’ell me l’ha donat el fet de viure tant temps a una altitud de 2.000 m. Però també estic convençut que el més important de tot és la motivació, i d’això no me’n falta. Per altra banda, encara no sóc al davant de tot.

-Home, amb 19 anyets vas guanyar el circuit mundial de curses de muntanya i ara amb 20 vas primer de la copa del món d’esquí-alpinisme. Són resultats històrics…

-Bé, n’estic orgullós i també n’han d’estar els qui ho estan fent possible. En primer lloc els meus pares, sempre incondicionals i integrats com els que més en aquest món de la competició. Després tots els qui m’han encomanat el seu entusiasme per l’esquí i les curses, en especial els tècnics del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC): el Jordi Canals, la Maite Hernández, l’Alfons Valls, l’Octavi Galceran; i tants d’altres. Però s’ha de continuar lluitant. Aquestes victòries em donen força per fer-ho.

-Se t’ha sentit dir que no et costa entrenar, que t’agrada fins i tot més que competir.

-No és ben bé així. De vegades no tinc ganes d’entrenar, no sóc cap màquina. Però sé que si vull millorar -o simplement mantenir-me- no em puc saltar cap entrenament. Pel que fa a la comparació amb la competició, m’agrada tot: l’entrenament em proporciona el plaer de l’activitat física a la natura. La competició, en canvi, et fa patir, però la recompensa final pot ser insuperable. I he de dir que sempre he estat una persona molt competitiva.

-Quan i com vas iniciar-te en aquest món?

-De petit ja havia competit en esquí de fons i havia entrenat amb bicicleta de carretera. Però el pas més important va ser als 13 anys, quan vaig entrar al CTEMC i vaig descobrir l’esquí de muntanya. La formació física, psicològica i tècnica que m’han donat allà no l’agrairé mai prou. En set anys he passat d’esquiar fatal a baixar a 120 km/h per una pista.

-Compte, no prenguis mal…

-En una competició no t’arriba gaire sang al cap, i sempre tens darrere algú disposat a avançar-te… Continuant amb el que et deia, en el CTEMC vaig conèixer gent que compaginava l’esquí amb les curses de muntanya a l’estiu. Ho vaig provar i ràpidament m’hi vaig enganxar. De petitó, les meves primeres passes ja van ser a la muntanya. Això es nota sobretot a les baixades, on pots marcar la diferència.

-Què trobes més dur, les carreres amb esquís o a peu?

-Potser les d’esquí perquè són a l’hivern, amb neu. L’esquí de muntanya és un esport molt complex que requereix un aprenentatge de bastants anys. Les tècniques de pujada, de descens, d’alpinisme, la importància del material, etc. En canvi, la tècnica de les curses a peu és molt més intuïtiva, i amb això no vull dir que no sigui important treballar-la. Jo ho resumiria dient que, si tens ben adquirida la tècnica, la duresa de les dues disciplines és similar.

-En curses de muntanya la teva progressió ha estat fulgurant. Quin nou repte et pots plantejar si ja ho has guanyat tot?

-No ho he guanyat pas tot, en absolut. És veritat que l’any passat vaig vèncer en totes les proves de l’Skyrunning World Series, però això vol dir que aquest any toca repetir-ho, i costarà molt. També s’ha de dir que les curses de muntanya són oficioses perquè no existeix una federació reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Precisament per això hi podem participar en nom de Catalunya des de la selecció de curses de muntanya de la FEEC. Hi ha molta competència, però si fos una copa del món amb plena oficialitat, encara n’hi hauria més.

També tinc nous reptes súper motivadors com participar en el tour del Mont Blanc, una de les curses més dures del món. Es tracta d’un ultra trail de 160 km amb un rècord actual de 21 hores.

-Només sentir-ho em canso. Ja descanses prou?

-Sí, els entrenadors sempre em matxaquen amb això del descans i d’escoltar el cos quan em demana repòs. Un dels descansos més llargs que recordo va ser el de fa 3 anys al càmping dels Écrins després de baixar de la Dôme de Neige. Entre altres coses per les llagues impressionants que em van sortir. Vaig idear un sistema artesà per poder córrer amb vambes i grampons. Em va anar molt bé per poder batre el rècord d’ascensió al cim, però no per a la salut dels meus peus…

-No vull cridar el mal temps, però, no has tingut mai una lesió important?

-Sí, fa dos anys, però no a la muntanya, sinó al mig de Puigcerdà. Jo anava caminant -bé, saltant-, vaig caure i em vaig trencar la ròtula. Això va significar mig any d’aturada forçada. En aquell moment vaig sentir que em queia el món a sobre. Veia impossible tornar a ser el d’abans. Després veus que no només ho tornes a ser, sinó que surts molt enfortit psicològicament de l’experiència.

-Veus actualment gaires joves disposats a afrontar el sacrifici que suposa l’esport d’alt nivell?

-Ni actualment ni mai, em sembla. Fora del meu “entorn esportiu” els joves gairebé no practiquen esport, ni tan sols a la facultat d’educació física, cosa que em sorprèn força. I no parlo d’esport d’alt nivell. Jo l’esport sempre el recomanaria perquè proporciona una gran satisfacció personal, a part de la recompensa de la competició, que és molt més material.

-I les renúncies que comporta, com sortir de festa?

-Sí que sortim quan podem. Jo no noto que m’estigui perdent res. Estic fent el que m’agrada a mi i als meus companys, tot i que també tinc amics fora d’aquest cercle.

-Ara que estàs disputant la copa del món d’esquí de muntanya, com portes la pressió que suposa aquest tipus de competicions?

-Sóc molt novell en la categoria sènior i realment la pressió em pesa, però també em motiva. Crec que vaig aprenent a suportar-la millor. La primera prova de la copa del món que vaig guanyar en categoria absoluta, el gener passat a Valerette (Suïssa), va ser com un somni fet realitat. Estava pujant al mateix ritme que els esportistes que més admiro, els meus ídols, i al final els vaig poder guanyar. Vaig arribar plorant d’emoció.

-Et veus participant en uns jocs olímpics d’hivern?

-Aquest és un altre somni que a tots ens agradaria veure realitzat, però això ja depèn de les altes instàncies. De moment el COI no ens ha inclòs en les olimpíades de Vancouver-2010, però a veure si algun dia arriba la gran notícia.

-Tal com estan les coses, hauries de córrer per Espanya…

-Ja ho faig ara a les proves internacionals, amb l’equip de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME). Realment és una llàstima que en les modalitats no reconegudes pel COI, com les curses de muntanya, puguem competir per Catalunya i que en canvi no ho puguem fer en l’esquí de muntanya, que sí que té una federació reconeguda pel COI, la Union Internationale des Associations d’Alpinisme (UIAA). És clar que m’agradaria córrer per Catalunya en les proves internacionals. Tinc molt clar d’on provinc i quins sentiments tinc, però això no ha d’anar en detriment de la meva carrera esportiva.

-El fet que aquestes proves cada vegada es facin més a prop de les pistes d’esquí pot restar interès muntanyenc als itineraris?

-No necessàriament. Si hi ha una bona organització, es poden dissenyar recorreguts exigents i alpins a prop de les estacions d’esquí. Això es veu a les curses de la copa del món i, sobretot, a la Pierra Menta.

-Abans t’he preguntat per les teves aspiracions en les curses de muntanya. Ara et pregunto per les teves pròximes metes en l’esquí-alpinisme.

-Si acabés fent podi a la copa del món, seria fantàstic. Es decidirà aviat perquè l’última prova se celebrarà ara a l’abril. També tinc moltes ganes de córrer la Pierra Menta, que aquest any ja la podré disputar en categoria sènior. Faré parella amb un esquiador suís i ho donarem tot (1).

-Es pot viure de la competició en els esports de muntanya?

-En el nostre país encara no. Som molt pocs els privilegiats que cobrem una beca per estar en un centre d’alt rendiment. Entre això, algun patrocinador i els premis d’algunes curses anem tirant, però la major part dels nostres companys no tenen ni això, i també són esportistes amb un gran rendiment.

-Doncs si ho comparem amb el rendiment d’alguns futbolistes famosos…

-És una gran contradicció. Per una banda hi ha futbolistes que cobren sous desmesurats i que quan poden se salten els entrenaments, i per l’altra hi ha esportistes molt més professionals que tenen seriosos problemes per arribar a final de mes.

-Per acabar, com et veus al final de la teva carrera esportiva?

-Sóc conscient que el primer nivell en competició és difícil mantenir-lo molts anys, per això estic estudiant una carrera. M’agradaria treballar d’entrenador amb els joves. Espero poder aplicar tot el que hauré après competint.

TEXT: Xavier Maduell

Flaix…
KÍLIAN JORNET BURGADA
(Sabadell, 1987)

Resident a la Cerdanya i soci del Club Poliesportiu Puigcerdà

Estudiant de la llicenciatura d’educació física a Font-romeu (Universitat de Perpinyà)

Membre del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya de la FEEC

Membre de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya de la FEEC

Membre de l’equip d’esquí de muntanya de la FEDME

PALMARÈS MÉS IMPORTANT:

2004

Esquí de muntanya:

Campió del món cadet Vertical Race

Curses de muntanya:

Rècord de la travessa Cavalls del Vent (Cadí-Moixeró): 9 h 47 min

2005

Esquí de muntanya:

Campió de la copa d’Europa cadet

Campió de Catalunya absolut

Curses de muntanya:

Rècord Ailefroide-Dôme de Neige des Écrins: 2 h 30 min

Campió de Catalunya sub-23

2006

Curses de muntanya:

Campió de la cursa de la torre de Collserola

Campió i rècord del Km Vertical de Fully

Campió dels duatlons de Núria i de Llívia

2007

Esquí de muntanya:

Campió de la copa i del campionat d’Europa júnior

Campió d’Europa de relleus joves (amb Mireia Miró i Marc Pinsach)

Campió absolut d’una prova de la copa d’Europa

Curses de muntanya:

Campió i rècord de la cursa Cuita el sol

Campió i rècord de la cursa Sentiero delle Grigne

Campió del món (amb victòria a les 4 proves de l’Skyrunning World Series)

2008

Esquí de muntanya:

Campió absolut d’una prova de la copa del món

Campió del món sub-23 Vertical Race

Campió del món sub-23 de llarga distància28