Foto: Quim P. Casadesús
Foto: Quim P. Casadesús
Notícies - 10/06/2021
Vuit senders entren a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya
Cinc senders han rebut la homologació per part de la FEEC aquest darrer any. Entre aquests, un Petit Recorregut (PR) i quatre Senders Locals (SL).
El primer de tots és el PR-C 204, Pujada a Santa Fe de Montseny del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. Aquest itinerari de 9km de distància surt del centre de la vila d’Arbúcies i ens porta fins a la vall de Santa Fe de Montseny. El fort desnivell i la llargada del recorregut permeten descobrir la major part de la diversitat forestal del Montseny. La vall de Santa Fe ha estat des de fa anys un punt important d’encreuament de camins provinents de pobles i veïnats situats al peu del massís. Des de Santa Fe s’accedia a zones de pastura i cims culminants i a les importants infraestructures d’aprofitament de recursos forestals (pous de neu, carboneres, serradores…). Amb aquest itinerari es passa per llocs emblemàtics com la Casanova d’en Lleonart, les feixes de Can Pla, el Roters, Feixa Llarga i coll de Te fins arribar a Santa Fe.
Un dels nous Senders Socals homologats és el SL-C 56, Castell de Pera, mantingut pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una petita excursió de poc més de 6km per una de les valls del Parc amb més patrimoni històric. Passa per recs i rescloses: el recurs per aprofitar l’aigua de la riera. Amb aquest sender es pot visitar el castell de Pera i, si es continua un bon tros des d’allà, s’hi pot arribar al sepulcre megalític de Roca Sareny. També és de visita obligada el Marquet de les Roques, edifici reformat a cavall dels segles XIX i XX amb un caràcter ja modernista. Enllaçant amb el GR 5, més avall del mas de la Roca, s’hi arriba a la Torrota de la Roca, edifici entre torre de vigilància i mas fortificat datat possiblement del s. X. A la Roca. Una visita ben completa a través de vestigis de diferents èpoques, per gaudir del paisatge i la història.
D’altra banda, recentment també s’ha homologat el SL-C 99, De Cal Ganxo a la Morella, gestionat pel Parc del Garraf. Geogràficament, aquest sender se situa en el vessant sud-est del massís del Garraf. És un itinerari del qual el principal interès resideix en l’aspecte geològic i botànic, tot i que al llarg del recorregut és habitual veure perdius i altres aus, i vàries espècies d’ocells, així com petjades i restes de mamífers. Aquest recorregut lineal de 6km endinsa als excursionistes cap a la part més alta del Parc, la cota de la Morella, amb 594m sobre el nivell del mar. A més, el recorregut mostra unes magnífiques vistes del mar Mediterrani i la costa del Garraf. És impressionant la panoràmica sobre el pic de Martell, coronat per una gran dolina, i el fondo de Vallbona, amb el mar de fons. Així mateix, les vistes sobre el delta del Llobregat, Barcelona i Collserola són espectaculars en dies nets i clars.
El SL®-C 105, El Pla de Forcs, gestionat pel Parc del Montnegre i el Corredor, també és un dels darrers senders a entrar dins la xarxa de senders catalans. La frondositat dels boscos d’alzines, l’extensió de la sureda i les pissarres dels cims li confereixen el peculiar i harmònic verd frondós a la serralada del Montnegre. A més, en aquest territori no és estrany que hi trobem des de monuments megalítics fins a poblaments ibers. La muntanya ha estat intensament aprofitada fins a mitjan segle XX. Els segles de convivència en un entorn muntanyenc van donar noms de lloc relacionats amb les feines del bosc o del mas. Per a aquest recorregut de 8km trobem la fita d’inici a l’encreuament de la segona entrada de la casa de colònies de Can Bosc. Per arribar a aquest punt des de el centre del poble, podem seguir el GR-5. El sender permet als excursionistes gaudir de la magnífica bellesa natural del Montnegre i descobrir el patrimoni arquitectònic i cultural de la zona.
El SL®-C 112 RUTA DE L’ESQUIROL, del Parc de la Serralada Litoral, és el darrer dels senders homologats recentment. Aquesta passejada circular de poc més de 5km ens porta a conèixer la contrada de Sant Mateu, topònim que comparteixen l’ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499m d’altitud. El recorregut permet als excursionistes que el realitzen descobrir alguns d’aquests elements d’alt valor cultural, natural i patrimonial.
Senders rehomologats
Així doncs, tres Senders Locals també han tornat a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya i han rebut la rehomologació.
El primer d’aquests és el SL-C 142, El torrent de l’amigó, del Parc de la Serralada de Marina. Aquest itinerari circular de poc més de 3km, curt i amè, permet conèixer un racó poc visitat de la muntanya de Badalona. El camí recorre un racó obac i els lloms assolellats dels contraforts de la muntanya de l’Amigó. Aquesta diferència d’orientació i la successió d’antics incendis, ha donat a la zona una gran varietat vegetal, des de el bosc d’alzinar i roure, l’antic bosc dels llocs més humits i ombrívols de la serralada de Marina, fins el prat d’albellatge i les brolles d’estepa i argelaga, que recobreixen les antigues vinyes i que, en un passat no molt llunyà, s’enfilaven pel pendent de la muntanya. Aquest passat rural de la zona queda palès en l’important nombre de grans masos que esquitxen la vall de Canyet, dominats pels edificis de l’hospital de can Ruti.
Un altre d’aquests senders rehomologats recentment és el SL-C 113, A La roca d’en Toni des de Cabrils, gestionat pel Parc de la Serralada Litoral. Aquest itinerari senyalitzat d’uns 5km ens porta de can Planes a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. En aquest punt pot enllaçar-se amb un segon itinerari senyalitzat que transcorre entre Céllecs i can Gol. L’existència d’un gran nombre de jaciments arqueològics dins el terme de la Roca del Vallès reflecteix la importància de la contrada des del neolític. Aquest itinerari permet conèixer l’anomenada Zona Arqueològica de Céllecs, de característiques excepcionals per l’elevada concentració de monuments històrico-arqueològics que s’hi dóna. Es tracta d’una sèrie de jaciments megalítics datats bàsicament entre el 2500 aC i el 2000 aC. – coincidint amb el final del període neolític i l’edat del bronze. A més, gran part de la ruta ressegueix la ruta del Meridià Verd.
Finalment, l’últim dels senders rehomologats és el SL-C 141, De Torribera al Puig Castellar. Es tracta d’un recorregut circular de quasi 5km que ens porta des del barri de Singuerlin de Santa Coloma de Gramanet fins a les restes del poblat ibèric de puig Castellar. L’itinerari recorre el vessant sud-oriental del Puig Castellar, puja fins el coll de les Ermites i segueix fins el turó del Pollo. Al peu del poblat, al pla de les Alzines, un còmode mirador permet contemplar el Barcelonès i el vessant oriental de Collserola. Al cim es troben les restes del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya.
Senderisme, un esport en constant creixement
Vista la massificació actual dels espais naturals, la FEEC pretén que a través de l’homologació de senders s’aconsegueixi una protecció acurada del medi ambient, canalitzant-lo a través d’uns itineraris fàcils d’utilitzar, atractius per a practicants i que a la vegada serveixin d’eina de desenvolupament del món rural. També es pretén facilitar, fomentar i promocionar el senderisme, preferentment en el medi natural, sent punt de convergència entre l’exercici físic, el descobriment del territori i del seu patrimoni a partir dels camins abalisats. A més, permet una major protecció i conservació de la natura, des del moment en què els excursionistes es canalitzen per camins existents vers una àrea determinada. S’evita, doncs, la dispersió de visitants que no coneixen el territori. També dóna recolzament al desenvolupament sostenible de la zona.
Com va començar tot
L’any 1975 una munió de voluntaris de les comarques del sud de Catalunya, encapçalats pel doctor Enric Aguadé i en Joan Collell, van iniciar el primer marcatge en l’Estat espanyol, a la vora de l’ermita de Sant Blai de Tivissa, el que després seria el GR 7, recollint la tasca iniciada a França l’any 1945 amb l’expressió “Sentiers de Grande Randonée”. Avui, 46 anys després, la xarxa catalana compta amb gairebé 11.000 quilòmetres senyalitzats i milers d’usuaris i usuàries.
De mica en mica la societat ha anat utilitzant aquests itineraris i, en l’actualitat, el senderisme ha arribat a ser un dels esports més multitudinaris del país. La mateixa societat ha esdevingut la protagonista dels canvis: de la figura del tradicional excursionista, encara existent, hem passat a la del senderista/esportista. Milers són les persones que, amb més o menys preparació, surten a la muntanya per practicar senderisme. Això comporta, doncs, que des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) es prioritzi que la xarxa de senders compleixi amb quatre premisses essencials: la qualitat, la seguretat, el foment de la cultura i la preservació del medi.
Per tal de garantir que es compleixen aquestes quatre premisses essencials i amb l’objectiu principal de facilitar i ordenar els processos d’homologació de senders al nostre territori, la FEEC va crear i aprovar l’any 2015 un Reglament de Senders. Aquest es basa en una sèrie de criteris que un sender ha de complir per tal de poder rebre l’homologació i així poder incorporar la utilització de les senyals GR®, PR® i SL®, fàcilment reconegudes pels usuaris i usuàries catalans i de la resta d’Europa.
Els senders homologats es classifiquen en els següents:
- GR®: senders de gran recorregut, amb un recorregut d’una longitud mínima de 50 quilòmetres.
- PR®-C: senders de petit recorregut, amb una longitud mínima de 10 quilòmetres i amb una longitud màxima de 50 quilòmetres.
- SL®-C: senders locals, amb un recorregut de no més de 10 quilòmetres.
Per què un sender pugui rebre l’homologació, diverses intervencions han de ser efectuades abans. La del promotor, que presenta la sol·licitud d’homologació; la del responsable tècnic, (que pot ser el mateix promotor o no), que és qui elabora el projecte; la del tècnic de senders homologador, que duu a terme l’informe federatiu; i l’Àrea de Senders de la FEEC, que eleva la proposta a la Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, per tal que aprovi l’homologació.
Així doncs, per poder rebre l’homologació, el sender s’ha de caracteritzar per la qualitat i el contingut. Ha de ser alguna cosa més que un traçat per fer l’activitat física i saludable de caminar. Ha de permetre el coneixement del territori a partir d’unes característiques pròpies que li donen pes i contingut. Els aspectes poden ser de tipus històric, arquitectònic, cultural, paisatgístic, antropològic, o d’altres. Totes les seves particularitats faran que el sender sigui necessàriament aquest camí i no un altre.
Cada any, entitats de Catalunya i promotors de senders de diversa índole proposen nous senders per la seva homologació, i alguns d’ells, després de passar per totes les revisions i intervencions necessàries, passen la prova. Així també els senders ja homologats han de passar per revisions periòdiques per comprovar el seu estat actual, que encara són segurs per als excursionistes i que compleixen la normativa del Reglament de Senders. Si un sender no passa la prova, pot ser deshomologat i haurà de tornar a efectuar el procediment, després de revisar les qüestions per les quals ha perdut el segell de qualitat, per rehomologar-se.
