FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Foto: Quim P. Casadesús
Foto: Quim P. Casadesús

Notícies - 10/12/2020

S’inaugura oficialment l’exposició ‘100 anys sent FEEC’

Entitats

En un acte reduït marcat per les restriccions de la Covid-19, s’ha fet la inauguració oficial de l’exposició “100 anys sent FEEC”.

L’exposició que repasa els cent anys de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya es pot veure al Palau Robert fins al pròxim 14 de febrer.

A l’acte hi han participat el comissari de l’exposició, l’historiador Francesc Roma, el president de la UFEC, Gerard Esteva, el Director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig i el mateix president de la FEEC, Jordi Merino.

Roma ha començat destacant un cop més el paper de la FEEC en l’àmbit esportiu, social, cultura i polític durant aquests 100 anys. Roma ha remarcat el canvi i l’evolució d’un excursionisme científic a un excursionisme esportiu però que segueix apostant per la cultura i l’acció social.

Gerard Esteva ha volgut posar l’accent en el creixement de la FEEC aquests darrers anys fins a convertir-se en la tercera federació esportiva del país i la segona en nombre de dones federades i ha felicitat a la federació pel recent reconeixement com a la federació amb millor gestió esportiva del país.

Des del Govern català, Antoni Reig, ha agraït el reconeixement que donen els esportistes de la FEEC a Catalunya en les competicions internacionals i el paper que està jugant la federació per l’esport i pel país.

Finalment Jordi Merino, ha volgut donar les gràcies a tots els que han fet possible que la FEEC celebri els seus 100 anys i als que l’han precedit com a president.

Merino ha reconegut que cal seguir donant un impuls al món de la muntanya i que cal fixar-se nous reptes pel futur.

A l’acte hi han assistit alpinistes com Ferran Latorre o Jordi Pons i la guarda del refugi dels Estanys de la Pera, escenari que recrea l’exposició.

Una federació compromesa

L’exposició repassa la història de la FEEC, vinculada a la història contemporània de Catalunya. S’hi detalla la situació que la FEEC va viure durant la dictadura i en moments de recuperació posteriors, a finals de segle XX, en què va esdevenir la tercera federació esportiva a Catalunya amb més de 42.000 llicències federatives.

La FEEC s’ha caracteritzat pel seu compromís amb els moviments socials existents. Des d’aquesta federació s’han impulsat moviments ecologistes com el Mountain Wilderness. La Federació també defensa la igualtat de gènere en els seus estatuts i la participació de les dones en els esports de muntanya. Moltes activitats de la FEEC han tingut un caire cultural o esportiu i amb un clar accent de país, com és el cas de La Flama de la Llengua Catalana o l’Aplec dels Països Catalans.

Èxits Olímpics

En l’àmbit esportiu, els èxits internacionals de la FEEC també queden recollits amb els ascensos als cims més alts del planeta o les victòries de la Selecció Catalana de Curses per Muntanya a la Copa del Món de l’especialitat durant sis edicions consecutives.

El passeig per la història de la federació destaca les primeres medalles olímpiques per esportistes de muntanya catalans. Els jocs olímpics de la joventut d’hivern celebrats aquest 2020 a Lausana van deixar el primer or per una esportista catalana en uns jocs olímpics d’hivern. Aquest va ser aconseguit en esquí de muntanya per l’esquiadora Maria Costa de la FEEC.

Fent muntanya

La FEEC ha apostat sempre per oferir la formació necessària a tots aquells que gaudeixen de la muntanya, amb l’objectiu de transmetre uns recursos i coneixements útils per progressar amb seguretat i que, alhora, també serveixi com a eina de transmissió dels valors que porta implícits la muntanya. Tot això a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya.

A més, des de la FEEC es gestionen els més d’11.000 quilòmetres de senders homologats que hi ha a Catalunya o els 13 refugis guardats arreu del país. Refugis que s’han convertit en punts de trobada i de referència per a tots els amants de la muntanya. L’exposició “100 anys sent FEEC” recrea un d’aquests refugis, el d’Estanys de la Pera, ubicat a la Cerdanya, al Pirineu Oriental.