“En Josep-Lluís Carod-Rovira té un fill escalador que ha viatjat terra endins i mar enllà a la recerca d’algunes de les Meques europees i americanes. El qui fins fa pocs dies era vicepresident de la Generalitat de Catalunya ho va explicar durant la recepció que la màxima institució del país va fer el 22 de novembre passat als corredors de muntanya i als escaladors esportius catalans més internacionals. Potser el més baixet de tots i un dels més afables i somrients era en Ramon Julián. Baix, però cepat; un dels escaladors més forts del món. En Ramonet agraeix totes les felicitacions i reconeixements que li han estat fent des de la consecució de la Copa del Món el 14 de novembre passat a Kranj (Eslovènia). Només hi ha un problema: li treuen temps per escalar“, així començava l’entrevista que Xavier Maduell va fer a la revista Vèrtex 233 a Ramon Julian “Ramonet” (Manlleu 1981)
Simple, senzill i sense fer massa soroll com acostuma a ser ell, així ha anunciat a les seves xarxes social, Ramón Julian (GE Manlleu), que abandona el món de la competició.
El millor escalador català de competició diu adéu amb 36 anys als rocòdroms per començar nous projectes i noves aventures que l’han de portar a seguir lligat al món de l’escalada.
Julian tanca així una etapa de disset anys competint on ha sumat dos campionats del Món de dificultat (2007, 2011), 3 campionats d’Europa de dificultat (2004, 2010, 2015), 1 Copa del Món de dificultat el 2010, 7 cops campió Arco Rock Master i pràcticament una quarentena de podis en proves de campionat i copa del món.
L’osonenc és l’actual campió de Catalunya d’escalada de dificultat, on ha dominat el títol nacional de cap a peus els darrers anys. L’hegemonia de “Ramonet” no ha tingut rival tampoc en l’àmbit estatal on ha sumat els últims campionats d’Espanya on ha participat.
“L’Spiderman de Manlleu” ha recordat sempre els seus orígens quan el seu pare l’assegurava en les seves primeres incursions en el món de l’escalada i recordava a la revista Vèrtex el paper que havia jugat la seva família en la seva trajectòria professional: “Molt gran perquè jo vaig descobrir la muntanya gràcies als meus pares. Quan em vaig aficionar a l’escalada, sempre m’acompanyaven i el meu pare m’assegurava mentre jo escalava. Ens vam fer un rocòdrom molt petit a casa i vaig començar a entrenar pel meu compte. També hi va ajudar el fet que a Manlleu, i en general a tot Osona, hi ha molta afició a aquest esport. Així vaig anar coneixent escaladors més forts i vaig visitar zones de fora de la comarca”.
Viatger incansable i molt proper als seus, ara els nous objectius passaran per buscar reptes més alts a les grans vies en roca on fins ara ha aconseguit arribar al 9a+.
Les parets esperen veure com aquest etern “Ramonet”, per molts anys que passin, segueix aquell camí iniciat ja fa uns quants anys a les muntanyes d’Osona.
