“Pels que no em coneixeu, jo vinc del món de l’esport, del món de la muntanya, del món de les ultres. Quan competeixo corro més de 170 quilòmetres i unes 25 hores de cursa i us puc assegurar que el que viu Catalunya ara mateix és una autèntica Ultra Trail que fa més de 300 anys que dura”.
Amb aquestes paraules va començar la seva intervenció en el primer acte de campanya, a Valls, la Núria Picas.
A poca gent se li fa estrany sentir a la Núria parlar de política i fer-ho obertament. Coherent a la seva ideologia que no ha amagat mai, ha iniciat un nou repte aquests darrers mesos després d’un dels anys més atapeïts de la seva dilatada carrera esportiva.
Picas és la número vint-i-cinc per Barcelona de la llista que ERC ha presentat a les eleccions catalanes del pròxim 21 de desembre.
Nova aventura per algú que no deixa mai de tastar nous objectius per estranys que semblin. Esportista, mare de dos nens i corredora d’ultres, així es defineix aquesta bagenca establerta al Berguedà que un dia va decidir “Córrer per ser lliure”.
Núria Picas tanca un 2017 on ha intentat una aventura alpinística per fer un vuit mil, ha iniciat una nova etapa com a presentadora de televisió, s’ha enrolat en una llista electoral i s’ha proclamat reina del Mont Blanc.
Aquest any el seu nom ha entrat per la porta gran a la història de les ultres i s’ha convertit en la primera catalana que ha guanyat la UTMB, fent-nos patir a tots els que ens vam enganxar a la retransmissió per streaming.
La vida de la Núria però, els darrers mesos, ha fet un gir d’aquells que t’arriben de cop i massa vegades sense tenir massa clar, com diu ella mateixa, “on t’has fotut”.
Com versionen Els Pets en aquell “Campaigner” de Neil Young, les campanyes electorals acostumen a estar envoltades de mil cares tot i estar sol.
Aconseguir ara mateix un racó de temps de la Núria abans del dia 21D sembla impossible però tal com reconeix, li costa massa dir ‘no’, i entre acte i acte ens hem trobat amb ella a Berga.
Amb un got de cafè a la mà i una bossa amb xocolata i fruits secs que li serveix per agafar energia de bon matí, sense deixar el mòbil fins al segon just abans de començar a parlar, la Núria reconeix que és on és només pel moment especial que viu el país.
Núria com defineixes aquest 2017 que aviat tanquem? Ha estat un any que ha passat volant perquè he fet de tot. No sé estar-me quieta i és un problema. (riu) La meva mare sempre diu que no es pot fer tot en aquesta vida i em demana que deixi alguna cosa per l’altra.
Ara, a mi em mou la passió que a banda de la família per mi és l’esport i el país.
L’any ha tingut èxits i fracassos. Ens deia l’Hervé Barmasse que el que ens falta avui és aprendre a perdre i en Simone Moro que a la muntanya el més important és saber fracassar, per tu l’experiència al Makalu (8.463m) ha estat un fracàs del que n’has après? No va ser un fracàs. Va ser una experiència de vida perquè l’expedició va anar com havia d’anar però a 7.800 m d’alçada vaig tenir problemes com a conseqüència de la infecció.
Jo estava molt ben aclimatada i al final la mala sort del virus no em va permetre acabar l’aventura. Tot el que m’ha passat al Makalu, encara que pot sonar a tòpic, m’ha fet créixer molt. És una sensació que no sap ningú, només la vaig viure jo sola. Aquell descens el vaig fer sense càmeres, sense espectadors, sense banderes, era la sensació d’estar jo sola i pensar que em podia morir.
És més dur el Makalu o fer política? És molt més dur el que viu avui Catalunya. Aquí juguem contra uns adversaris que no juguen net, que van amb la mentida per davant i no ens volen deixar viure en pau ni a nosaltres ni als que venen darrere nostra. Nosaltres som aquí per lluitar contra això.
Alpinisme al Makalu, ultres i aquest any també televisió. Estrenes aviat nou programa a TV3. Ho faràs com a presentadora, com és això de passar a l’altre costat? En principi l’estrena estava prevista per aquest mes de gener però l’estrenarem a la primavera, finalment.
Em fa molta il·lusió, hem treballat molt, ja tenim gravada la totalitat dels diferents capítols del programa però manquen quatre pinzellades perquè tot estigui llest.
Ja que som a TV3, últimament és un dels punts de mira d’alguns partits polítics. Ho entens? És molt angoixant i injust. Aquesta mateixa setmana hi havia milers de catalans que van creuar un bon tros d’Europa per fer una manifestació de les més massives que s’han fet mai a Brussel·les i en diuen propaganda política. Es volen carregar el model d’escola en català, els mossos i, al mateix preu, els bombers. Aquesta injustícia s’ha d’aturar.
He parlat amb directors de TV3 i tothom està esperant al 22 de desembre, perquè el bloc del 155 és terrible.
Sense anar més lluny, ahir es van endur les obres de Sixena. Les obres no van d’independència, és art. Ara són a Osca i per què no reclamen les del Prado?
Tinc la sensació que la fractura està tan oberta que la via de la unilateralitat l’estant prenent ells.
Fa anys que has expressat sense por el teu compromís amb el país però com o qui t’enreda a entrar en política??? Jo vaig d’independent, el que vull és donar un cop de mà amb la ferma voluntat d’ajudar el país. No n’hi ha prou en entrar a la línia de meta i clavar una estelada. Estem en un moment en què tots hem de prendre part des de qualsevol àmbit de la societat. Estic convençuda que tothom té alguna cosa per aportar.
Estic en una llista oberta, cremallera i transversal amb gent molt diversa del món sociocultural i de l’esportiu.
Catalunya sempre ha estat un país que ha escoltat i que ha acollit a tothom amb la mà estesa i amb diàleg.
Veure arribar la Núria Picas a meta és veure quasi sempre una estelada o una senyera. Aquest any quan vas guanyar la UTMB, l’speaker va rectificar i va especificar ‘la princesa catalana’, això és fer feina pel país? El món de les curses de muntanya i les Ultra Trails saben el que volem de cor i saben que som un país petit i volem ser un país lliure. Coneixen també l’opressió que ve de part de l’Estat des de l’1 d’octubre. Crec que hem aconseguit que Catalunya tingui molta visibilitat internacional i que els petits gestos com el de portar la senyera o l’estelada serveixen també per ensenyar al món d’on ets.
Aprofites doncs el que et dona el món de la muntanya i de les curses pels mítings? Jo estic acostumada a parlar davant la gent però a parlar d’ultres o de muntanya. La meva estrena en un míting polític va ser a Valls davant de 900 persones.
Em va tocar ser la primera ponent quan acabava d’arribar d’Estremera on havia anat a veure els polítics presos que sortien aquell matí.
Recordes com vas començar? Sí és clar: “Pels que no em coneixeu, jo vinc del món de l’esport, del món de la muntanya, del món de les ultres. Quan competeixo corro més de 170 quilòmetres i unes 25 hores de cursa i us puc assegurar que el que viu Catalunya ara mateix és una autèntica Ultra Trail que fa més de 300 anys que dura”.
És possible combinar política i esport? Hi ha un trimestre a l’any que m’agafo de vacances i és justament aquest. Podria dir que m’ha enganxat en bon moment. M’està prenent molt de temps, però ho faig de cor i satisfeta de de fer la inversió. Hem d’aconseguir recuperar l’esperit de l’1 d’octubre.
I com arriba el país? El país està esperançat, mai hem donat res per perdut. Faig també un símil amb les ultres quan al quilòmetre 120 he pensat que no anirà bé, no puc arribar però he acabat guanyant. No es pot donar res per perdut, ells tenen les armes i els mastegots però nosaltres tenim el seny català i un teixit social diferent, i capacitat de treball conjunt i l’arma del vot i la democràcia.
Et veus agafant l’escó al parlament? (Esbufega) Estic la número 25, anem partit a partit i ja es veurà. Primer guanyem i ja veurem que fem.
El teu futur passa pel Parlament o per les muntanyes? Segueixo somiant en clau de muntanya i estic plantejant tota la meva temporada de l’any que ve i el meu lloc són les curses per muntanya i no sé que passarà el 21 D. Tinc projectes engrescadors.
M’agradaria tornar al Mont Blanc, hi vaig anar tocada. Sempre havia dit que volia anar al Mont Blanc al 100%. Vull tornar-hi de la millor manera i jo projecto muntanya però estic ajudant al meu país en un moment important. Sóc aquí perquè aquestes no són unes eleccions normals.
Aquest ha estat un any inoblidable per la muntanya en català amb els 14 vuit mils del Ferran Latorre i l’Òscar Cadiach, l’ascensió a l’Everest de Kilian Jornet o la victòria de la Núria a l’Ultra Trail Mont Blanc. Tots ells són protagonistes del clip del nou carnet federatiu de la FEEC 2018.
Text / Quim P. Casadesús
Fotos cedides per Núria Picas
