Música i muntanya es fusionen a Soul Mountain

Trobar la relació entre dos mons diferents sempre és complex però aquest és l’objectiu del projecte que us presentem a continuació: Soul Mountain. 

Jordi Mestre té dues grans passions: la música i la muntanya. És un músic professional lleidatà format a l’ESEM – Taller de Músics de Barcelona. Actualment forma part de diferents projectes musicals amb trajectòries consolidades a les terres de Ponent com Pixie Dixie, Sonsonite o Food4Soul, entre d’altres. La seva música es basa sobretot en la tradició afro-americana i en gèneres com el jazz, el soul, el blues i el hip-hop. D’altra banda, la seva segona gran passió és la muntanya. Des de ben petit ha practicat aquest esport i s’ha envoltat de les muntanyes més icòniques dels pirineus catalans i sobretot dels pirineus lleidatans com destaca ell mateix. Federat al CE Alpicat va comentar la idea inicial a un alpinista experimentat i guia d’alta muntanya com Jordi Tosas va entrar de seguida a col·laborar en el projecte.  

Soul Mountain és un projecte únic, original i totalment inèdit. Fusiona la música i l’alpinisme, dues disciplines que poden semblar, a priori, bastant allunyades. El seu objectiu és la realització d’una sèrie de vídeos interpretant diferents cançons instrumentals de composició pròpia, utilitzant la guitarra elèctrica o l’acústica al cim de la muntanya. Tal i com ell destaca “la millor manera d’identificar-me és portant la meva música instrumental a dalt de la muntanya”. 

Com i quan va començar Soul Mountain

Aquest projecte es va iniciar el passat mes de Maig, quan després d’aconseguir alguns permisos degut a la situació de pandèmia per la Covid-19, Jordi Mestre, acompanyat pels seus dos companys de projecte també federats, Jordi Rulló (fotògraf, videògraf i productor) i Roger López (formador tècnic i guia d’alta muntanya), i amb l’ajuda d’altres professionals, van poder iniciar el primer vídeo de Soul Mountain. La muntanya escollida va ser al Tuc de Mulleres (3.011m), cim pirinenc divisori entre Catalunya i Aragó. “Aquell dia, la climatologia era molt favorable i a la vegada és un lloc molt conegut per l’equip, fet que va facilitar l’execució de l’objectiu de gravació final” explica Mestre. 

La jornada va començar ben aviat, sobre les 4.30h de la matinada i no va acabar fins les 5 de la tarda del mateix dia. Van ser moltes hores gravant diferents plans i des de mil i un angles diferents.

“El millor de tot però van ser les dues hores que em vaig passar tocant al cim del Tuc de Mulleres.

Allà dalt el so és completament diferent, no hi ha eco ni parets que parin el so. És molt sec i em vaig haver d’anar habituant poc a poc. Vaig tenir moltes sensacions que no m’havia trobat mai. Al final se’ns va fer molt curt als tres”, comenta Jordi Mestre, i afegeix: “Ho vam haver de pensar tot. Mai havia tocat a 3.000 metres d’alçada i allí dalt no pots improvisar. La dificultat hi és (el temps i la temperatura). Vaig amb una peça composada prèviament a casa i pensada per la muntanya en qüestió”. 

Un dels clars inconvenients d’aquest projecte però és la càrrega de tot el material. Guitarra, aparells de gravació, de so, les botes, els esquís, la roba tècnica de muntanya i les motxilles. Al final el Jordi Mestre, Jordi Rulló i Roger López portàven uns 15 kg al damunt que es van anar alleugerint amb el descens. Actualment però, alguns sponsors s’han posat en contacte amb l’equip per tal de patrocinar i adaptar el material que vagin utilitzant per les pròximes ascensions com poden ser la funda de la guitarra i inclús les motxilles per a què tinguin més subjeccions i els facilitin el transport de tots els aparells. 

Objectius futurs

Ara mateix Soul Mountain buscarà seguir gravant pel pirineu català. “Aquí hi tenim muntanyes úniques i molts llocs especials encara per ensenyar”, assegura en Jordi Mestre. La única limitació que tenen és l’econòmica, però no descarten sortir internacionalment a gravar a algun lloc icònic com poden ser els Alps a l’Europa Central.

Finalment i després de l’èxit d’aquesta primera sortida, Soul Mountain ja busca nous objectius i patrocinis. Si tot va bé, la pròxima data desitjada per l’equip és a finals de novembre com a molt tard ja que podrien tenir a la seva disposició tot el material adaptat. El lloc però encara està per decidir.