Joan Cervera i Batariu (1926-2024) ha estat un dels darrers grans prohoms de la muntanya catalana del Segle XX i XXI. Polifacètic, amb l’ample sentit de la paraula, innovador, compromès i amb una de les trajectòries més destacades de l’excursionisme i la muntanya del país. Amb la mort de Joan Cervera marxa una de les figures claus per a descriure la història de l’associacionisme excursionista català dels últims anys.
Gracienc de cor, entregat sempre a la “Vila” i al seu Club Excursionista de Gràcia (CEG), del que va ser president, Cervera passarà per mèrits propis als llibres d’història com a una d’aquelles persones que va transformar els valors de l’excursionisme i els va posar en pràctica. Iniciat en el món de la muntanya no per herència si no pels fills de l’amo de l’empresa on treballava, Joan Cervera, va ser un pioner actiu en pràcticament totes les vessants. Tal ment com si fos un artista del renaixement, Cervera va estar capaç de destacar en diferents àmbits on ha deixat empremta.
Iniciador al costat de Carles Albesa de la Matagalls-Monterrat, Cervera va ser un escalador d’espardenyes i cordes de cànem que veia com l’evolució constant de les activitat de muntanya fugien de les arrels que ell havia defensat “Els escaladors actuals són uns mestres, però la majoria tendeix a escalar vies assegurades com cremalleres”, deia a l’entrevista a Vèrtex realitzada pels germans Masó l’abril del 2012.
En aquella mateixa entrevista, Joan Cervera, parlava del futur de l’excursionisme al que lligava amb el futur del país “De la mateixa manera que el futur de Catalunya, al qual l’excursionisme sempre ha estat lligat. Haurà de ser visionari, esperançat i il·lusionat encara que canviï el nom de l’excursionisme i es digui d’una altra manera”.
Cervera va estar capaç de destacar en diferents àmbits on ha deixat empremta
Creador de la Fira del Llibre de Muntanya de Collsecabra no va amagar mai la seva passió per la literatura i va ser autor d’articles en revistes de muntanya (Mai Enrera, Vèrtex, Avant, Excursionisme, etc.) i dels llibres La màgia de la muntanya (1991), Soliloquis muntanyencs (1998), Clergues excursionistes (2004) i Dietari de treball de camp a la Segarra (2011). Coautor amb Albert Manent i Segimon de llibres dedicats als noms populars dels núvols, boires i vents de diferents comarques catalanes.
Cervera va ser vicepresident de la FEEC de l’any 1992 al 1995 durant les presidències de Joan Garrigós i Francesc Sanahuja, va rebre també el màxim guardo federatiu quan l’any 2011 se li va concedir una més que merescuda ensenya d’or.
Amant de la natura i la protecció del medi que li agradava trepitjar i gaudir, va ser un dels fundadors de Mountain Wilderness de Catalunya que va presidir durant quatre anys i que va impulsar en les seves primeres accions al territori.
Excursionista, alpinista i esquiador. Joan Cervera va realitzar escalades a les principals serres catalanes i espanyoles, a les Calanques, als Alps i a Grècia. A més a més va ser un dels impulsors del Grup de Socors a la Muntanya que va presidir i que va esdevenir clau pels primers rescats de muntanya organitzats a Catalunya.
En el seu extens currículum més enllà de la vicepresidència de la FEEC, destaca la presidència del GEDE del CEG (1953-1957), del mateix CEG (1957-1961), del Grup de Socors a la Muntanya de la Delegació Catalana de la FEM (1961- 1963), de la Delegació Catalana del GAME (1963-1965) i de Mountain Wilderness de Catalunya (1991-1995).
Cervera era membre d’honor del GAME (1964), membre d’honor del GEDE (1970), Medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (1993), president d’honor de Mountain Wilderness de Catalunya (1996), Medalla d’Honor de Barcelona (2005), president d’honor del Club Excursionista de Gràcia (2011), Ensenya d’Or de la FEEC (2011) i Creu de Sant Jordi (2012).
