Seguremant quan a algú li mencionen l’any 1982 li ve al cap la imatge de “Naranjito” o la d’un “ET” que ens va enamorar i fer por al mateix temps, als que en aquells moment començàvem a entendre de què anava aquest món.
Aquell 1982 una expedició catalana formada per Enric Lucas, Nil Bohigas i Joan López, s’engrescava en una d’aquelles aventures que semblen a l’abast de molts pocs alpinistes, aconseguir assolir per la cara nord-oest d’un dels cims secundaris del Saraghrar, al Pakistan.
Bohigas i Lucas es van convertir en una de les cordades mítiques dels 80 i dels 90, com ho era aquell “ET” d’Spilberg, i dos anys més tard serien els primers en aconseguir superar la paret sud de l’Annapurna (8.091m) en una de les escalades que va entrar per la porta gran a la història de l’alpinisme català.
Lucas i Bohigas van anomenar la via del Saraghar com a “Vía dels Catalans” i obrien un camí que quaranta-un anys més tard, una expedició formada per Marc Toralles (CE Moianès Independent), Bru Busom (CE Terrassa), Oriol Baró (CEAR) i Guillem Sancho (CEAR) ha volgut repetir en estil alpí.
Després de sis dies i superar 2000m d’escalada, dos dels integrants de l’expedició, Toralles i Busom, han aconseguit repetir la Vía dels Catalans en estil alpí i seguir escrivint en primera persona la història actual de l’alpinisme del país.
Les complicades condicions meteorològiques no van fer que l’expedició hagués de canviar el seu objectiu, ja que en un principi anaven a obrir una nova via. Després d’esperar 6.000m, una finestra de bon temps va permetre canviar d’opció i fer la repetició de la via catalana.
6 dies i 2000m d’escalada fins a 7200m, que gràcies a la motivació i optimisme d’en Bru vàrem poder repetir!!! – Marc Toralles (tècnic del CTAC)
Els dos alpinistes han tornat a demostrar el seu compromís intacte amb la muntanya i l’alpinisme més pur, lluny d’expedicions comercials i de fer molt soroll, Busom i Toralles, funcionen amb aquella mirada que els condueix cap a expedicions que els motivin, els engresquin i els facin seguir sentint la muntanya.
Compromís amb l’alpinisme més pur
Amb aquella “Ànima de Corall” que els inspira aquests joves veterans tenen molt clar que no es pot entendre la muntanya sense compromís, sense aquell punt de risc que els omple d’adrenalina i que els fa ells mateixos en el seu caos endreçat constant.
Bru Busom penjava al seu instagram la fotografia del cim amb un “El nostre primer cim per sobre dels 7000 metres..!! Hem pogut repetir la via catalana de l’any 82. Han sigut 6 jornades intenses lluitant contra una meteo adversa on la flama d’esperança per arribar al cim era molt petita, però la il·lusió i la motivació ens han acompanyat en tot moment i amb el meu gran amic Marc Toralles ho hem aconseguit..!!”
Fins ara les darreres grans expedicions de la parella Toralles-Busom han estat l’obertura d’una nova via a la sud del Siula Grande al Perú, l’any 2022 i l’Slovak direct al Denali l’any 2019. Els dos alpinistes, amb aquesta nova repetició al Sraghrar, segueixen la filosofia que ja van utilitzar al Denali de buscar repeticions que fa més de quaranta anys que cap cordada ha aconseguit realitzar.
Un dels membres amb renom de l’expedició com és Oriol Baró, explicava a Rosa Maria Bosch, a LaVanguardia, que “Ens ho hem passat molt bé, hem escalat molt i hem netejat la ruta de cordes que hem anat trobant”.
No sabem si com passava amb Indurain, a Toralles i Busom els podem començar a etiquetar com a extraterrestres, agafant a l’ET d’Spielberg com a referència, però el cert és que els dos alpinistes catalans gaudeixen i estant fent gaudir de la muntanya amb un alpinisme convençut que fuig dels convencionalismes actuals. Aquest cop, al costat de Baró i Sancho, han tornat a fer un flash-back als 80 per a recuperar l’essència d’aquell incipient alpinisme català, alpinisme vintage que obre sempre la finestra de l’aire més pur.
