“Somiar gran, amics!”, comentava l’alpinista català Sergi Mingote. I somia tan gran, que amb el Lhotse (8.516 m) ja són quatre els vuit mils que el català Sergi Mingote té a la butxaca en aquest repte solidari 3x2x8000. Un repte que començava el passat juliol amb el cim del Broad Peak (8.047 m) i seguia amb el K2 (8.611 m) i el Manaslu (8.163 m), amb l’objectiu de coronar sis vuit mils en un any sense oxigen suplementari.
El passat dimarts 7 de maig, l’alpinista ja es trobava al Camp Base (5.340 m) que comparteixen Lhotse i Everest, amb la intenció d’atacar primer el sostre del món, després de muntar el C1 i el C2. Les condicions meteorològiques no van acompanyar i es van haver d’esperar fins al diumenge 12 per poder sortir. A partir d’aquí tot va anar rodat. Dilluns 13, Mingote, acompanyat del xilè Juan Pablo Mohr i el brasiler Moeses Fiamoncini, decidien començar per la quarta muntanya més alta del món i arribaven al C2 (6.486 m), salvant la Cascada de Gel del Khumbu. L’endemà, amb la incorporació d’Ali Sadpara a l’expedició, arribaven al C3 (7.010 m), on només instal·laven una única tenda pels quatre, que desmontarien després per portar-la fins al C4. Cap a les 10 del matí hora local, muntaven la tenda al C4 (7.709 m), uns 200 metres més baix de l’habitual, igual que el C3, ja que normalment s’instal·la a 7.900 m.
L’atac final al cim ha començat a les 3am hora local, i després d’unes deu hores, Mingote arribava a la quarta muntanya més alta del món, assolint així quatre dels sis cims del repte. Les últimes hores han estat dures, ja que els últims 200 metres no estaven equipats.
Everest, proper objectiu
Tal com tenia previst inicialment, el català intentarà encadenar el Lhotse i l’Everest, sense baixar fins al Camp Base que comparteixen els dos vuit mils. De fet, podria ser que el català els enllacés des del C3. El seu objectiu inicial quan va viatjar a l’Himàlaia, era coronar-los tots dos abans que comencés el juny. Però com comenta ell, “aquest és el pla, però això és l’Himàlaia, així que caldrà veure si els plans es compleixen”.
L’Everest no és desconegut per Mingote. El 2001 hi va ascendir pel vessant sud (Tíbet) i el 2003, pel vessant nord (Nepal). De fet, es troba entre el reduït grup de tres alpinistes catalans que han pujat al sostre del món dues vegades, juntament amb Kilian Jornet i Òscar Cadiach.
Un repte solidari
Aquesta tercera fase va començar el 10 d’abril quan va volar fins a l’Himàlaia amb vuit joves amb discapacitat intel·lectual de la cooperativa Apindep. Aquests van seguir els passos del català fins a Tengboche, a gairebé 4.000 metres, punt mig del trekking de l’Everest.
Aquesta va ser la primera expedició inclusiva a l’Everest, presentada a la inauguració de la nova seu d’ONAT Foundation a Parets del Valles, presidida pel mateix Mingote i dedicada a fomentar la inclusió social i la solidaritat a través de l’esport.
El repte es tancarà al Pakistan
Després d’assolir l?everest, ja seran cinc els que portarà a l’esquena. Només un cim restarà per completar el repte. Tot i que inicialment tenia pensat fer el Kanchenjunga (8.586 m) i així ascendir els tres cims més alts de la Terra (Everest, K2 i Kanchenjunga), el paretà ha decidit tancar el projecte al Pakistan, amb l’ascensió del Gasherbrum I (8.080 m) i el Gasherbrum II (8.035 m).
