“L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Sota aquest lema, la Flama de la Llengua Catalana ha estat renovada aquest diumenge al Monestir de Montserrat per 53a vegada a la història. L’entitat encarregada d’organitzar la festa d’enguany el Club Excursionista de Gràcia que aquest 2022 celebra el seu centenari.
Aquesta ha estat l’última parada, com és habitual, del tradicional recorregut de la Flama de la Llengua. La primera va tenir lloc el passat 30 de gener a Prada de Conflent, on la flama de la llengua va tornar a encendre’s a la tomba de Pompeu Fabra, com ja és habitual. La segona va ser el passat diumenge 13 de febrer i en la qual la flama va ser portada fins al cim del Tossal del Rei, on conflueixen Catalunya, València i Aragó, com a símbol de la unitat de la nostra llengua.
El nou pare Abat de Montserrat, el pare Manel Guasch, ha estat l’encarregat de rebrer a la nodrida expedició de portants de la Flama de la Llengua que el matí d’aquest diumenge ha arribat fins al Monestir de Montserrat.
L’escriptor i crític literari, Josep Isern, ha estat l’encarregat del parlament central d’aquesta edició. Isern ha fet un discurs on ha reivindicat el compromís amb la llengua catalana per a poder girar la situació actual que pateix aquesta “Renovar la Flama de la Llengua: Un compromís més necessari que mai”.
Com és tradició la cerimònia d’encesa de la llàntia ha tancat l’acte de renovació i ha servit també per a fer el traspàs a l'”Agrupe” de Mataró com a entitat que s’encarregarà de la renovació l’any 2023.
Una àmplia representació de la Junta Directiva de la FEEC, encapçalada pel mateix president, Jordi Merino, ha tornat a acompanyar la Flama de la Llengua fins al Monestir de Montserrat.
Història de la renovació de la Flama
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama. Aquesta es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l’atri de l’església. A la llàntia s’hi pot llegir aquesta llegenda: “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i fins als nostres dies.