El refugi Colomina ha obert definitivament les portes un cop acabades les obres d’adequació i millora que han reformat notablement l’equipament. El refugi es troba ja en ple funcionament després que la segona fase d’aquestes obres es donés per acabada la setmana passada.
Amb aquesta actuació, liderada per l’arquitecte Josep Bunyesc, el refugi ha augmentat considerablement en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també s’ha augmentat, adequant-lo així a les necessitats reals del refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per tal de millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes.
L’actuació tècnica s’ha dividit en dues fases. La primera es va dur a terme del 3 al 7 d’octubre, i va consistir en la preparació del terreny per millorar i engrandir el refugi. La segona fase d’ampliació va començar el 16 de maig un cop van millorar les condicions meteorològiques, amb el transport en helicòpter i la fixació de la nova estructura amb panells prefabricats de fusta. Els panells van ser construïts per Fustes Sebastià (Pallars Sobirà) especialitzat en solucions estructurals de fusta i en l’edificació prefabricada de baix consum energètic. En un sol dia es va poder aixecar tota l’estructura del que ha estat la part nova del refugi, i en poc més d’un parell de setmanes els tècnics i operaris van acabar de reformar la part interior de l’equipament.
El refugi Colomina
L’edifici del refugi Colomina fou construït a la ribera de l’estany del mateix nom l’any 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la vall Fosca, la companyia FECSA -actualment Endesa- va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que l’inaugurà com a allotjament muntanyenc l’any 1973. Posteriorment, el 1985, la Federació hi va realitzar una completa reforma per adaptar-lo a les necessitats dels excursionistes que cada cop visitaven amb més assiduïtat el sector meridional del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’any 2011 s’hi inaugurà la darrera reforma, que consistí en la construcció d’un annex que a l’estiu funciona com a zona de motxilles i que en absència de guarda es converteix en el refugi lliure. Zona amb multitud de possibilitats excursionistes tant a l’estiu –entre les que hi ha la popular travessa Carros de Foc- com a l’hivern, amb l’esquí de muntanya. Pel refugi també hi passa el GR 11.20, una de les variants del sender de gran recorregut transpirinenc.
Fotos / Gerard Garreta
