“L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”. Sota aquest lema, que es pot llegir just en el peveter on resta encesa la flama, ha arribat la 54a edició de la renovació de Flama de la Llengua Catalana al Monestir de Montserrat.
La flama que es va encendre el passat 5 de febrer a Prada (Conflent) com mana la tradició i després de vint-i-un dies ha arribat al Monestir de Montserrat que ha rebut als participants amb un temps hivernal i amb rufagada matinal inclosa.
L’entitat encarregada d’organitzar la renovació aquest any ha estat l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró.
Aquesta ha estat l’última parada, com és habitual, del tradicional recorregut de la Flama de la Llengua. La primera va tenir lloc el passat 5 de febrer a Prada (Conflent), on la flama de la llengua va tornar a encendre’s a la tomba de Pompeu Fabra, com ja és habitual. La segona va ser el passat diumenge 14 de febrer i en la qual la flama va ser portada fins al cim del Tossal del Rei, on conflueixen Catalunya, València i Aragó, com a símbol de la unitat de la nostra llengua.
La flama s’ha pujat a peu des de Monistrol i ha arribat aquest matí després de que dos membres de l’Agrupe Mataró l’hagin portat durant tota la nit des de Mataró fins a la localitat bagenca.
El pare Abat de Montserrat, el pare Manel Guasch, ha estat l’encarregat de rebrer a la nodrida expedició de portants de la Flama de la Llengua que el matí d’aquest diumenge ha arribat fins al Monestir de Montserrat.
Com és tradició la cerimònia d’encesa de la llàntia ha tancat l’acte de renovació i ha servit també per a fer el traspàs al Club Muntanyenc de l’Hospitalet com a entitat que s’encarregarà de la renovació l’any 2024.
Una àmplia representació de la Junta Directiva de la FEEC, encapçalada pel mateix president, Jordi Merino, i els vicepresidents, Josep Casanovas i Joan Huertos, ha tornat a acompanyar la Flama de la Llengua fins al Monestir de Montserrat.
Història de la renovació de la Flama
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, davant la seva tomba, la seva filla Carola va encendre per primera vegada la Flama. Aquesta es va portar per camins de muntanya durant una setmana fins al monestir de Montserrat, on s’encengué la llàntia votiva que va quedar instal·lada a l’atri de l’església. A la llàntia s’hi pot llegir aquesta llegenda: “Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble”.
L’any següent, amb motiu del primer aniversari d’aquell acte, es va acordar que cada any una entitat excursionista organitzaria la Renovació de la Flama el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer. Així, la primera renovació de la Flama va tenir lloc el 1970, i fins als nostres dies.
