Josep Manuel Anglada és un dels pioners de l’alpinisme català, testimoni de la història de l’alpinisme del segle XX, i compta amb un històric d’ascensions i escalades excel·lent. Seves són les primeres vies a grans parets catalanes com la de Sant Jeroni, a Montserrat, o la de les Bagasses, al Congost de Terradets. Fora de les nostres fronteres, també va fer història firmant primeres ascensions a cims verges als Andes o Groenlàndia, o participant, al 1982, a la primera expedició catalana a l’Everest, com a Director Tècnic. Als Alps també va realitzar grans escalades, destacant sobre tot, les cares nord de l’Eiger, Esperó Walker i Grandes Jorasses.
Anglada sempre serà recordat però per aquella cordada que l’any 1974 va aconseguir el primer 8.000 català, arribant al cim de l’Annapurna-est, al costat de Jordi Pons i Emili Civís.
Ara, als 92 anys, li arriba el màxim reconeixement nacional amb la Creu de Sant Jordi que li concedirà la Generalitat de Catalunya. Josep Manuel Anglada, va participar del reconeixement que es va fer l’any 2024 dels 50 anys del primer 8.000 català.
La Generalitat ha decidit donar la creu de Sant Jordi a Josep Manuel Anglada Nieto, per la seva cabdal aportació als esports d’alta muntanya a Catalunya i al món sencer. Va ser pioner de l’alpinisme i l’escalada al nostre país, juntament amb la seva companya Elisabeth Vergés Costa, i ha donat a conèixer l’alpinisme català arreu del món, a través de nombroses expedicions a les serralades i els pics més importants del planeta. És l’artífex de les expedicions que van culminar, entre altres fites, amb la primera ascensió absoluta de l’alpinisme català a un 8.000 verge: l’ascens, el 1974, al cim de l’Annapurna Est, juntament amb Jordi Pons i Emili Civis. També ha obert, al llarg de la seva trajectòria, nombroses vies d’escalada a casa nostra (a Montserrat, al Pedraforca, als Pirineus…) i arreu del món. Per tota aquesta dedicació i amor al món de la muntanya, ha guanyat, entre altres reconeixements, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit esportiu.
Anglada va ser distingit, al costat del seu amic, Jordi Pons, amb l’ensenya d’or de la FEEC l’any 2017.
El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2025 a 21 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.
La muntanya premiada amb la Creu de Sant Jordi
L’última creu de Sant Jordi relacionada amb el món de la muntanya se li va otorgar a Kilian Jornet l’any 2024. En el món dels esportistes de muntanya, també trobem noms propis que han recollit aquest reconeixement. D’una banda, l’alpinista tarragoní, Òscar Cadiach, la va rebre el 2016, just abans del seu tercer intent al Broad Peak, el cim que li faltava per tancar els 14 vuit mils del planeta.
I l’any 2019, Núria Picas es convertia en la primera esportista de muntanya en recollir aquest premi. Es tractava d’un reconeixement a una trajectòria esportiva on ha aconseguit mantenir-se a l’elit de l’esport dels país els darrers anys.
A més a més noms com els de Jordi Mir (2000), Enric Aguadé (2000), Manel de la Matta (2004), Martí Gasull (2012) i Joan Cervera (2012) també han rebut la creu de Sant Jordi.
L’any 2020 la mateixa FEEC va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. El Govern va decidir premiar la feina feta des de la federació en els seus 100 anys d’història “en el centenari d’aquesta federació, que treballa des dels seus orígens per oferir serveis i formació de qualitat als centenars d’entitats excursionistes, les quals agrupen tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l’excursionisme i l’alpinisme i als seus aspectes culturals”.
Pel que fa a clubs i entitats de la FEEC, són diversos els que l’han rebut també: la Unió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva (1983), el Centre Excursionista de Catalunya (1983), el Centre de Lectura de Reus (1983), l’Orfeó Gracienc (1986), l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona (1988), el Club Excursionista de Gràcia (1992), el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (1994), el Centre Excursionista Els Blaus (1995), el Foment Martinenc (1995), la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca (1995), el Club Muntanyenc Sant Cugat (2004), el Centre Excursionista de Lleida (2005), el Centre Excursionista de Terrassa (2011), La Lira Vendrellenca (2012), el Reus Deportiu (2013), l’Agrupació Excursionista Catalunya (2013) i el Club Natació Reus Ploms (2017).
