Foto: Quim P. Casadesús
Foto: Quim P. Casadesús
Les celebracions del mig segle del primer 8.000 català han arribat a l’espai del Caixa Forum en una sessió especial per a fer un homenatge a un dels alpinistes catalans que aquell 29 d’abril de 1974 va posar els peus al cim de l’Annapurna est.
La figura de Jordi Pons ha rebut un més que merescut reconeixement per part d’amics, familiars i gent de muntanya en un acte amb gairebé 300 persones que han pogut gaudir de l’estrena oficial del documental: “Jordi Pons, quan els records pesen més que les esperances”.
“Jordi Pons és molt més que un alpinista català, és una figura destacada de la nostra societat, molt conegut arreu del país i un referent pels muntanyencs catalans” amb aquesta referència comença l’explicació de Jaume Altadill, director del documental, que explica la trajectòria singular de l’alpinista català Jordi Pons durant els 90 anys de la seva vida.
El documental és un viatge vital pel camí i el pensament de Jordi Pons. Emocionant, amb imatges enregistrades per Pons en les seves expedicions dels anys setantes i vuitantes i amb alguna escalada del mateix Pons ja amb més de 80 anys. El fil principal però és l’ascens d’aquest darrer estiu al Mönch (4.107m), amb un Jordi Pons amb 90 anys, acompanyat de Jordi Corominas i Joan Quintana.
Pons ha aconseguit transmetre i enganxar la seva filosofia de vida al públic assistent que ha ovacionat a l’alpinista català en diverses ocasions i que ha seguit més que atentament tota la seva història en el documental.
Jordi Pons amb 90 anys ha estat capaç d’escalar encara a Montserrat o pareds alpines
Un cop finalitzada la projecció la periodista de l’equip de comunicació de la FEEC, Pat Soler, ha conduït una col·loqui amb el mateix Jordi Pons, el director Jaume Altadill, el productor Joan Quintana i el president de la FEEC Jordi Merino.
Pons ha tornat a deixar clar el seu concepte d’alpinisme romàntic i ha demanat que no es perdi aquella essència amb la que ells (la seva cordada amb gent com Emili Civis, Josep Manuel Anglada, Xavier Pérez Gil … ) van començar a fer muntanya. Una muntanya on tot i està carregats d’esperit competitiu es va voler anar més enllà dels simples números.
L’alpinista barceloní ha recordat que té un registre històric que és el de ser el primer català en fer el primer 6.000, el primer 7.000 i el primer 8.000, mentre bromejava del seu esperit sempre de competició i deia que en cap moment s’havia plantejat fer cap rècord en cap de les seves expedicions.
Gairebé citant a Terray, Pons ha parlat de l’alpinista com aquells conqueridors d’allò més superficial i on els egos molt cops fan males jugades. Als 91 anys, Jordi Pons, segueix mantenint intacte l’esperit d’aventura i les ganes de seguir sent un autèntic apassionat de la muntanya amb qui manté un idili etern.
Pons, l’únic membre d’honor de la FEEC, ha tingut paraules d’agraïment més que sentides també per la seva dona, Sari, i cap a tots els companys de cordada amb qui ha compartit estones de muntanya.
Quan es pregunta a Jordi Pons com lo agradaria ser recordat, un dels alpinistes referents del país ho té clar: “Com un alpinista que va pertànyer a una generació de muntanyencs que vam obrir les portes a l’alpinisme d’alta dificultat. A la vegada voldria ser un exemple d’allò que per a nosaltres ha estat el més important quan escalàvem: la prudència, ja que la muntanya sempre és superior a l’alpinista” i és que com sempre recorda ell mateix, si encara és viu és perquè ha passat por a la muntanya.
