Georgina Gabarró, la nova reina de la Copa

“Simply the Best”, “Simplement la Millor, Georgina Gabarró” crida Joan Costa, speaker de la Copa Catalana de Curses per Muntanya, cada cop que la Georgina creua la línia de meta en una de les cinc proves que ha disputat la d’Ódena.

Té 26 anys, una trajectòria curta dins del món de la competició en Curses per Muntanya i aquest any ha estat un dels noms de moda en el panorama del trail running català.

Georgina Gabarró Morente (UECAnoia) es defineix com una muntanyenca de les de tota la vida, de les que els agrada anar tastant el que ens ofereix la muntanya i practicar tots els esports que siguin en aquest terreny de joc.

Apassionada per la muntanya, aquesta llicenciada en Ciències de l’Esport, combina la seva passió amb la seva feina d’entrenadora personal i en un gimnàs.

De tarannà directe i actiu, de somriure ampla i de paraula concreta, Georgina Gabarró ha aconseguit aquest 2021 posar el seu nom dins d’un ventall d’esportistes de muntanya d’elit del país.
Campiona de la Copa Catalana de Curses per Muntanya, Campiona de Catalunya de Curses Verticals, Subcampiona de Catalunya de Curses per Muntanya, subcampiona d’Espanya de Curses per Muntanya per equips amb la Selecció Catalana i debut a la Copa del Món de Curses per Muntanya amb la samarreta de la Selecció Catalana.

Quan vas començar a córrer per muntanya???

Vaig començar gràcies a la meva mare que fa 15 anys que participava en curses. Jo en deuria tenir 7 o 8 d’anys i vaig córrer la cursa de la l’Esquiador que organitza la meva entitat la UECAnoia.
Fa molts anys que faig Curses per Muntanya a nivell amateur però mai m’havia decidit a competir.
Quan tenia 18 i 19 anys vaig posar-me també a fer BTT i durant l’època de la universitat anava alternant BTT i Curses per Muntanya.
Abans però sempre havia estat en contacte amb el món de la muntanya amb diferents activitats, des dels 7 anys anava al “Cau” i el que més m’agradava era anar a fer muntanya.

I vas decidir fer el pas endavant?

A la Universitat vaig centrar-me molt en els estudis però allà vaig començar a planificar, i vaig començar amb les curses a la comarca que em van anar bé i anava guanyant. Jo però tenia clar que volia seguir estudiant i no despistar-me però ja tenia clar que l’any que acabés m’hi posava. Vaig acabar l’any abans de la pandèmia i al 2020 havia de ser l’any per fer el salt, la Covid-19 m’ho va aturar i aquest 2021 ho he fet.

No està malament per ser l’any del debut?

(riu) Em vaig plantejar la Copa Catalana perquè des de la meva entitat em van dir que ho provés i no m’esperava guanyar. Sóc força exigent però m’havia marcat seguir-la, sobretot, i fer un tercer o quart lloc.
Guanyar-la com l’he guanyat ha estat un premi. Ha estat un any on la Copa ha tingut molt seguiment i on diferents esportistes han fet totes les proves.
He lluitat pel títol amb la Rosa Navarro (CEM la Cameta Coixa), algú que admiro i que era com el meu referent quan vaig entrar al Tuga Team, d’aquí l’Anoia.
Ens hem portat molt bé tota la temporada i l’he conegut més com a la Cèlia Balcells i l’Anna Guirado. Tot i ser rivals ens portem molt bé i tenim molt bon ambient, fa goig de córrer aquestes curses.

Aquest any ha estat un any on ha anat tot amunt, estic de “subidon”,

cada cop que arribo a la feina em pregunten “Què has fet aquest cop?”

Com has viscut la Copa Catalana?

M’ha agradat molt poder-la competir i guanyar. És una competició que t’exigeix estar en bona forma durant tot l’any, no havia fet mai cap Copa, ni cap lliga i m’ha costat en alguns moments de gestionar.
Hem afegit alguna cursa d’imprevist, com els campionats d’Espanya i al maig vaig estar una mica sobrecarregada. Estic contenta de la gestió, ja que no he tingut lesions greus i és el primer any que no em lesiono.
Recordo que vaig aparèixer a Trencacims i vaig fer segona i em vaig animar però no sabia com serien les altres curses i això em feia pensar que era difícil optar al títol. He de dir que he corregut sense pressió ni nervis i això m’ha ajudat molt.

Et quedes amb alguna cursa especial de la Copa?

Em quedo amb la Buff Epic Trail, ja que em van les curses alpines, hi havia anat amb “el Cau” de petita i la coneixia. No hi havia anat a entrenar però si a fer muntanya. És una cursa amb molts inscrits i l’arribada va ser bastant espectacular. La més emocionant de totes quan sents el teu nom quan arribes a meta i l’arriba t’emociones.

I el debut a la Copa del Món?

(Bufff) Ho estic vivint tot amb molta emoció i com a molt amunt, no per anar a guanyar, és per viure una experiència i poder compartir el que estic compartint amb altres companys.
Anar als campionats d’Espanya amb la selecció catalana i aquell ambient o a la Copa del Món és gaudir d’un ambient molt sa.

No tot és la competició, si jo volgués només córrer faria asfalt, aquí hi ha un bon rotllo que t’encomana.

Pensa a més a més que a Comapedrosa els companys de feina van fer una utocar per venir a animar-me.

No tot ha sortit rodat aquest any però?

No, al campionat d’Espanya en línia vaig tenir un dia fluix i no em vaig acabar de trobar, tenia moltes ganes a la cursa però no sempre pots estar com tu vols.

Aprens dels errors?

Del que més aprens és quan t’emportes una bona clatellada. He participat a la Copa Espanya també i cada cursa he tingut una clatellada i ho assumeixo per seguir millorant per la propera.

Ets un dels noms de moda al trailrunning del país i una referent per les més joves, creus que encara queda molt per fer dins l’esport femení?

Encara hi ha molt, molt per fer en l’esport femení, si cada cop que penso que es fa malament o que no ens tracten igual m’emprenyaria tot el dia.
Tens noies que fem grans temps i resultats i molts cops no es parla del que fem. Queda molta feina per fer.
Falta que ens fem veure, que jo puc ensenyar-te, les nenes em venen a buscar i em venen a veure i està bé que les nenes no es despengin.
Volem fer que l’escola de trail hi hagi més nenes i que l’adolescència és l’edat complicada i ens trobem que moltes noies es despengen.
Jo sempre animo a les noies a participar a les curses i a entrar dins d’aquest món.

Quins han estat les teves referents??

Sóc poc de referents i menys d’ídols però la Rosa Navarro ha estat una sense cap mena de dubte i l’altre gran nom crec que l’Emma Roca.

L’Emma Roca ha estat un dels meus grans referents.

L’he llegit i seguit. Recordo que va venir a l’Anoia i vaig poder parlar amb ella, no tinc jugadors preferits, ni cantants preferits però si que em sento a prop de la filosofia de l’Emma. De com pensava i les coses que deia, no sóc només atleta, sóc algú que fa molts esports de muntanya. Em poso a escalar i a fer alpinisme i sóc feliç a la muntanya.

Quins són els teus reptes si et marques algun repte??

Començo a divagar una mica. Per l’any que ve, tinc plantejada la Volcat BTT de dues etapes. Una de les proves més antigues d’Europa per etapes de BTT.
A l’inici d’any vull córrer el Campionat de Catalunya de raquetes de nue i d’snowrunning.
Pel que fa a les curses tinc ganes d’alguna tipus Copa i evidentment dels Campionats de Catalunya. La resta encara és aviat per poder definir al 100% el calendari.
Ara el repte més immediat serà l’última prova de la Copa del Món a Limone amb la selecció catalana de curses per muntanya i la Vertikalm on em jugaré el títol de la Copa de Verticals.
Acabo d’aterrar en aquesta part més competitiva i poder assumir el nivell que tinc sense proposar-me coses que em sobrepassin, aquest serà el repte però.