El ‘mestre’ Manel Cortés, ensenya d’Or de la FEEC

Manel Cortés (Terrassa 1935, Lleida 2020) ha estat reconegut amb el màxim guardó de la FEEC, l’Ensenya d’Or.

El títol s’ha lliurat postumament als seus familiars després de la mort del Manel aquest mes de novembre, víctima de la Covid-19.

Manel Cortés era conegut entre els membres del Centre Excursionista de Lleida, d’on era soci, com el “mestre” pels seus coneixements en diferents matèries relacionades amb la muntanya.

El president de la FEEC, Jordi Merino, s’ha desplaçat fins a Lleida per fer aquest reconeixement i lliurar l’Ensenya d’Or al Manel Cortés, ja que a causa de l’actual situació de pandèmia aquest 2020 no s’ha celebrat la tradicional festa de la FEEC on es feia aquest lliurement.

Merino ha destacat la trajectòria muntanyenca de Cortés i al costat del president del CEL, Josep Sierra, han donat l’ensenya d’or a la família de Manel Cortés.

Una vida a la muntanya

Nascut l’any 1935 a Terrassa, soci del Centre Excursionista de Lleida (CEL) des de fa seixanta anys amb el número 54, fou reconegut per l’entitat de la terra ferma amb la Medalla dels cinquanta anys de fidelitat el mateix any del Centenari (2006).
La seva trajectòria ha estat recollida en un número especial de la revista Aresta ( nº 84) que edita el CEL. Aquesta publicació recull els escrits d’aquelles persones més properes amb les quals ha compartit els millors moments de la seva vida muntanyenca, les seves primeres en el món de l’escalada, travesses, ascensions… Conegut com el mestre pels seus coneixements en tots els àmbits de la natura… botànica, micologia, astronomia… tot recollint les seves descobertes i recerques en publicacions a revistes excursionistes com la número 201 de la Vértex (FEEC), la revista Muntanya del CEC, amb el completíssim treball de recerca aparegut en el numero 788 de la revista Muntanya de CEC, l’any 1988, aixícom a la revista Aresta del CEL, amb nombrosos  articles… (annex, relació d’alguns d’aquests articles).

Alguna de les seves publicacions com El Montsec i muntanyes veïnes al 1984, són de gran estima per part del món excursionista pel treball tan acurat que va dur a terme, un treball que inclou la cartografia detallada i feta a mà per ell mateix.. Aquesta obra
fou la seva aportació als 75 anys del CEL .
25 anys més tard, i en commemoració del centenari, presentava La serra del Boumort i muntanyes veïnes, una guía excel∙lent d’un indret tan estimat.

La seva significació supera el marc de referència de les Terres de Lleida, que per la seva llarga trajectòria és molt reconegut en l’àmbit de tota Catalunya dels anys 1960 fins als anys 1990 on es dedica a col∙laborar en la publicació de guies excursionistes (revisió de la Guia del Montsec, la Serra de Sant Gervàs i la Serra de Mont‐roig) de l’editorial Cossetània, col∙lecció Azimut.
Igualment, com a escalador va ser fundador del grup Secció d’Escalada i A la muntanya (SEAM) i con espeleòleg també va fundar el Grup Espeleològic Lleidatà (GELL), secció d’espeleologia del Centre Excursionista de Lleida, que fou fundat l’any 1956 per en Ramón Pardell, Manel Cortés, Alfred Almacelles i Sebastià Teixidó, entre altres.

A partir de 1961 realitza ascensions i escalades pirinenques, de l’Encantat Petit i la cresta SW de la Punta Harlé, a la cresta del Diablo i la paret SE del Balaitús.
S’ha mogut pels Pirineus al llarg de 40 anys, des del Canigó fins al Midi d’Ossau, amb algunes modestes noves vies a diferents pics (Sotllo, Russell, Seilh dera Baquo, Jean Arlaud…). Ha obert nombroses vies d’escalada entre les que destacaríem la primera
ascenció al Puro de Camarasa i el Bisbe de Santa Linya.